BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
Els ajuntaments catalans s'han sentit "molt sols" en l'aplicació de la Llei catalana contra la pobresa energètica en els dos primers anys de vigència, en els quals han hagut d'assumir gran part dels deutes de les famílies sense recursos fins a arribar a una situació insostenible a llarg termini, ha explicat en un comunicat aquest dijous l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).
L'entitat ha convocat en una reunió a una desena d'ajuntaments de ciutats de Catalunya, juntament amb associacions municipalistes i entitats socials, en la qual han assegurat que es donen "males praxis" per part de les empreses subministradores, com el de talls en expedients que estan en gestió, segons l'APE.
Els consistoris han lamentat que la Generalitat no els ha facilitat gairebé protocols d'actuació ni els ha donat recursos per fer front a l'aplicació de la norma, ha explicat l'entitat, que ha proposat l'àmbit local fer front comú per defensar l'aplicació de la norma, que calculen que ha evitat 30.000 talls de subministraments.
En la reunió, els representants de les institucions han analitzat l'aplicació de la llei i han coincidit a reivindicar la seva vigència davant l'arribada de l'hivern, ja que la part d'aquesta llei que va ser objecte de recursos del Govern central va ser només la d'habitatge, i es manté l'energètica.
Han coincidit en la necessitat que les empreses subministradores signin convenis per suprimir els deutes de les famílies sense recursos, i que aquestes no hagin de pagar-se amb fons públics com a l'actualitat.
Han participat a la reunió representants de Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Reus (Tarragona) i Tarragona, així com de la Metropolitana de Barcelona, l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Taula del Tercer Sector Social i Ecoserveis.
