La pandmia retrassa 135 anys la fi de la bretxa de gnere
MADRID, 17 gen. (EUROPA PRESS) -
Els deu homes més rics del món han duplicat la seva fortuna, en passar de 700.000 milions de dlars a 1,5 bilions de dlars (1.300 milions al dia) en els primers dos anys de la pandmia que, per altra banda, ha empitjorat els ingressos del 99 per cent de la humanitat i ha dut més de 160 milions de persones a la pobresa, segons Oxfam Intermón.
"Si aquests deu homes perdessin dem el 99,999 per cent de la seva riquesa, seguirien sent més rics que el 99% de les persones del planeta", afirma el director de l'ONG, Franc Cortada. "Acumulen sis vegades més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món junts".
En el nou informe d'Oxfam Intermón 'Les desigualtats maten', publicat aquest dilluns amb motiu de la 'Agenda de Davos' del Frum Econmic Mundial, l'organització afirma que lluitar contra les desigualtats evitaria la mort de 21.000 persones al dia o una persona cada quatre segons. "Es tracta d'estimacions conservadores basades en el número de morts causats a nivell global per la falta d'accés a serveis de salut, la violncia de gnere, la gana i la crisi climtica", detalla.
"Mai no ha estat més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l'acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits. No hi ha marxa enrere, és el moment d'impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegrin a l'economia real per així salvar vides", afegeix Franc Cortada.
L'ONG detallat que, des de l'inici de la pandmia, a nivell mundial els milmilionaris han augmentat la seva fortuna en cinc bilions de dlars, més que en els últims 14 anys acumulats. "Es tracta del major increment de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres", subratlla.
Com a exemple, indica que si s'apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del comenament de la pandmia pels deu homes més rics, serviria per produir prou vacunes per a tothom, finanar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les necessries mesures d'adaptació climtica i reduir la violncia de gnere en més de 80 pasos. "I així i tot, aquests homes seguirien tenint 8.000 milions de dlars més que abans de la pandmia", sosté.
"UNA PANDMIA DE LUXE"
"Hi ha qui ha tingut una pandmia de luxe. Mentre els bancs centrals i els governs dels pasos rics injectaven bilions de dlars per salvar l'economia, una gran part sembla haver acabat en les butxaques dels més rics que s'han aprofitat de l'auge dels mercats borsaris i altres actius. El resultat, més riquesa per a uns pocs i més deute públic per a tots", afirma Cortada.
Segons destaca, s'estima que la desigualtat entre pasos creixer per primera vegada en una generació. "Les vacunes són un imperatiu i una condició de mínims necessria perqu qualsevol país pugui encarar la recuperació ats que encara hi ha milions de persones al món que no tenen accés ni a una dosi", afegeix.
L'ONG sosté que la pandmia s'aprofita de les desigualtats i ha posat de manifest la violncia econmica que s'acarnissa sobretot amb les dones i les nenes, així com amb les persones en situació d'exclusió i de grups racialitzats. Cada nova onada de la covid-19 fa que augmenti el pes del treball de cures no remunerat que recau sobre les dones i les nenes.
En aquest sentit, l'ONG assegura que "ara es trigaran 135 anys a tancar la bretxa de gnere, i no 99 anys com s'estimava abans de la irrupció de la pandmia". El 2020 les dones van perdre 800.000 milions de dlars en ingressos i n'hi ha 13 milions menys amb feina que el 2019. La riquesa conjunta de 252 homes és major que la dels mil milions de dones i nenes que viuen a frica, Amrica Llatina i el Carib.
A Espanya, segons sosté, les polítiques d'austeritat implementades durant l'anterior crisi van suposar un descens continuat de la despesa sanitria públic total i els anys de dinamisme econmic previ a la covid-19 no es van traduir en una recuperació d'aquests recursos. "No ens podem permetre veure com s'enfonsa el nostre sistema públic de salut, mentre uns pocs veuen augmentar la seva riquesa. No és just", afirma Cortada.
A més, l'ONG recorda que la crisi climtica amenaa el benestar de la ciutadania, especialment de les persones més vulnerables, i afegeix que "frenar el canvi climtic amb mesures suposa abordar la desigualtat". Segons Oxfam, les emissions de carboni de l'1% més ric superen en més del doble a les de la meitat més pobra.
CAP A UNA TRANSFORMACIÓ SOCIAL JUSTA
L'informe assenyala que les dues majors economies del món --els Estats Units i la Xina-- ja han comenat a plantejar-se polítiques per reduir les desigualtats, incloent-hi l'aplicació de majors tipus impositius als més rics i mesures per acabar amb els monopolis. "Aix ens permet albergar certa esperana que pugui sorgir un nou consens econmic. La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econmic i els esforos de recuperació", diu Franc Cortada.
ESPANYA
En aquest escenari, Oxfam Intermón recomana al Govern espanyol aprofitar l'oportunitat que brinda el proper Llibre Blanc sobre la Reforma Tributria que elabora el comit de persones expertes per avanar en la progressivitat i suficincia del sistema tributari espanyol.
A més, aconsella garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea siguin "una oportunitat real i efectiva per reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climtic i beneficiar la població en major risc de vulnerabilitat".
El refor de les polítiques de protecció social i la millora de la inversió en sanitat i educació són altres dels consells de l'ONG al Govern espanyol.
