MADRID, 9 Abr. (EUROPA PRESS)
Investigadors del Grup d'Oncologia Experimental del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), liderats pel doctor Mariano Barbacid, han aconseguit eliminar en un model experimental de ratolins l'adenocarcinoma ductal de pàncrees (ADP), una de les formes més agressives de tumor i de les quals més resistència presenta els tractaments actuals.
I és que, la curació d'aquest càncer de pàncrees es limita pràcticament a aquells casos en els quals el tumor està localitzat i pot ser eliminat quirúrgicament, la qual cosa representa menys del 10 per cent dels pacients. A més, i malgrat els importants avanços que s'estan produint en el camp de la medicina personalitzada i la immunoteràpia, aquest tumor segueix tenint un mal pronòstic.
A Espanya segons l'Observatori del Càncer de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), una de les organitzacions que ha finançat el projecte liderat per Barbacid, es registren uns 8.000 casos anuals, la qual cosa representa el 2,2 per cent dels tumors masculins (2.129 casos) i el 2,7 per cent dels quals afecten a les dones (1.750).
La incidència es pot considerar mitjana (taxa ajustada mundial el 2002: 6,6 nous casos/100.000 habitants/any en homes i 3,9 en dones), durant els anys 50 es va produir un ascens molt important, el qual continua en l'actualitat amb xifres que desvelen els alts índexs de mortalitat d'aquesta malaltia.
No obstant això, i malgrat aquestes dades, el cap del servei d'Oncologia de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid i director de l'Institut Ramón y Cajal d'Investigació Sanitària (IRYCIS), Alfredo Carrato, ha lamentat que només el dos per cent de la investigació es destini al càncer de pàncrees, cosa que considera "desproporcionat", més encara si es té en compte que el 95 per cent dels pacients mor.
A més, i encara que el càncer de pàncrees representa el 2,2 per cent de tots els nous casos de càncer, és ja la tercera causa de mort, només per darrere del càncer de pulmó i de còlon, superant a la mortalitat del càncer de mama. De fet, es preveu que el 2030 l'ADP es converteixi en la segona causa de mort per sobre del càncer de còlon.
"Estem davant un tumor que causa més morts a Europa, i és fins a quatre vegades més freqüents que el càncer de mama, per la qual cosa estem davant una urgència sanitària de primer ordre en la qual és necessari invertir en la seva investigació per guanyar terreny a la malaltia", ha dit el doctor Carrato.
Ara bé, encara que les taxes d'incidència i mortalitat són molt elevades, el coneixement sobre l'ADP ha augmentat "exponencialment" en els darrers anys, tant a nivell cel·lular com també molecular. De fet, se sap que en el 95 per cent dels casos la mutació iniciadora té lloc en l'oncogèn KRAS, les rutes del qual de senyalització es coneixen però que s'ha vist que "no és farmacològicament abordable", per la qual cosa es desconeix com inhibir-lo.
Davant aquest escenari, els investigadors han desenvolupat durant els darrers cinc anys una nova generació de models de ratolí genèticament modificats amb la finalitat d'avaluar el potencial terapèutic de dues dianes implicades en la senyalització de les oncoproteïnes KRAS: el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR).
Després de fallar a l'hora d'eliminar de manera aïllada EGFR i c-RAF, els experts van decidir analitzar si aquestes dianes podien induir un efecte terapèutic si les eliminaven alhora, comprovant així per primera vegada que en la meitat dels ratolins els tumors ADP d'alt grau no només no van deixar de créixer, com acostuma a passar en la majoria dels models experimentals, sinó que en unes setmanes van desaparèixer completament.
A més, els científics van observar que l'eliminació d'EGFR i de c-RAF només va produir una toxicitat menor ja observada en pacients tractats amb inhibidors de l'EGFR, i que consisteix en una dermatitis "fàcilment controlable". Per aquesta raó, van provar aquesta teràpia en ratolins inmunodeficients amb deu models de càncer de pàncrees obtinguts en pacients, comprovant així que nou d'aquests tumors van deixar de proliferar en absència de dues dianes, la qual cosa suposa un pas previ "essencial" per al desenvolupament de futurs assajos clínics.
