BARCELONA, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
La historiadora britànica Eleanor Barraclough ha publicat el llibre 'El oro de los vikingos' (Ático de los Libros), un assaig en el qual s'apropa a la vida quotidiana de la cultura viking, i ha assegurat: "Seria útil recordar el seu pragmatisme cultural" en el context actual de polarització de la societat.
En una entrevista d'Europa Press i preguntada per quina qualitat viking rescataria, ha dit que en una societat amb tendència a la polarització en la qual "has d'estar en un bàndol o un altre", seria útil aquesta manera d'observar pragmàtica a altres cultures que tenien els vikings, que podien participar en elles o prendre alguns dels seus elements.
Barraclough ha dit que aquesta perspectiva d'observar a l'altre "sense por" i interactuar amb el diferent podria ser una cosa que l'era viking podria ensenyar a la societat actual, encara que ha recordat que sovint ho van fer perquè volien treure un profit d'això.
Ha descartat que es pugui establir un paral·lelisme entre els vikings i polítics actuals com Donald Trump i Vladímir Putin, ja que les incursions dels vikings eren més de "atacar i fugir" i provocar el xoc en les comunitats atacades, encara que sí creu que es poden establir paral·lelismes amb gent oportunista a la recerca de diners.
En aquest sentit, ha dit que el 2008 es va començar a utilitzar a Islàndia l'expressió 'útrásavíkingur', en referència a banquers que s'havien aprofitat de la crisi de les hipoteques per guanyar molts diners i desaparèixer: "Aquest caràcter d'atac ràpid i oportunisme és més viking. Possiblement serien aquest tipus de gent més capitalista".
IMATGE DISTORSIONADA
La historiadora ha dit que es té una mica la imatge distorsionada de la cultura viking amb "el senyor amb el casc amb banyes" i la seva imatge violenta, que ha admès que és parcialment veritat, però ha subratllat que és necessària posar-la en un context més ampli.
Ha assenyalat que existeix un estereotip del viking que han alimentat pel·lícules basat en la seva dimensió militar, que és "mig cert", perquè al mateix temps que la batalla també es necessitaven famílies o granges, que no encaixen en el mite.
PAPER DE LA DONA
Barraclough ha explicat que amb el seu llibre ha volgut demostrar que "de vegades la realitat té més colors que el mite", i que per això ha volgut parlar de guerrers exitosos i fracassats, el papers de les dones vikings, els mercaders, els artesans, els nens i la vida dels esclaus a través d'objectes.
En 'El oro de los vikingos', millor llibre d'història de l'any per 'The Times', la historiadora analitza objectes quotidians com a pintes, joguines, així com grafitis rúnics i nuclis glacials, per desmuntar estereotips d'un poble que es va expandir des de les terres escandinaves fins a Groenlàndia o l'imperi bizantí i va formar una societat molt heterogènia.
Sobre el rol de la dona, ha dit que tenien papers variats però fonamentals perquè s'encarregaven d'emmagatzemar el menjar, la producció tèxtil, la transmissió cultural, cuidar als nens i portar les granges: "Eren el motor de la societat viking", ha assegurat la historiadora.
Ha defensat que, més enllà de l'impacte dels vikings pel seu caràcter bèlic, van tenir una influència cultural en llengües com l'anglès: "No hem de menysprear el llegat militar, però té molt més, que no s'ha d'empetitir".
Eleanor Barraclough és professora titular d'Història Pública en la Universitat Bath Spa i anteriorment ho va ser d'Història i Literatura medieval en la Universitat de Durham, i entre els seus llibres publicats es troben 'Más allá de las tierras del norte'.
