"Volia escriure la novel·la d'un personatge que anés passant pels moments importants de la meva història personal"
BARCELONA, 4 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Eduardo Mendoza ha indagat en les seves memòries per construir una ficció en la novel·la 'El rey recibe' (Seix Barral), primera part d'una trilogia que comença amb les peripècies d'un periodista barceloní durant la dècada dels 60 i principis dels 70, ha explicat ell mateix en roda de premsa.
"No són unes memòries disfressades, però parteixen de la mateixa idea que podria haver donat lloc a unes memòries", ha advertit aquest dimarts en roda de premsa l'autor, que ha recalcat que la història, que reflecteix la història de Barcelona i Nova York, beu d'elements autobiogràfics, que plasma de manera cronològica i històrica.
Descarta haver convertit en el seu 'alter ego' el protagonista de la història, Rufo Batalla: un 'plumilla' que rep com a primer encàrrec la cobertura de les noces d'un príncep a l'exili amb una bella senyoreta de l'alta societat, encara que comparteix amb ell alguns episodis i vivències.
"Volia escriure la novel·la d'un personatge que anés passant pels moments que a mi em semblen importants de la meva història personal, això és el que vaig començar a fer i estic fent", ha explicat Mendoza, que acaba aquesta història amb la mort de Carrero Blanco i que preveu, d'entrada, culminar la sèrie l'any 2000.
No contempla la possibilitat que la novel·la travessi el segle XXI, i argumenta: "Han de passar 25 anys perquè una cosa sobre la història recent es pugui convertir en novel·la".
CANVI DE REGISTRE LITERARI
Després de publicar diferents històries d'humor i ironia, la nova novel·la suposa un canvi de registre, encara que la història espera situacions còmiques i recull "la inconfusible veu i to irònic" de Mendoza (Barcelona, 1943), han explicat l'escriptor i la seva editora, Elena Blanco, en roda de premsa a la Biblioteca de Sant Gervasi de Barcelona.
"Havia arribat el moment de canviar de registre i de plantejar-me la possibilitat de fer alguna cosa amb les meves memòries, és el trist privilegi de l'edat. No tant perquè jo hagués viscut coses molt interessants, o coses que ningú no sap, perquè l'època està més que coberta, pentinada, analitzada, pensada, retratada, sinó perquè creia que cal anar deixant constància de què hem viscut", ha dit.
"No podia fer-ho en forma de memòria perquè m'avorreix moltíssim, a més cal tenir una fidelitat i rigor en la dada que no em venia de gust", ha explicat l'autor, que per ambientar-se en l'època ha rellegit llibres d'aquests anys i revisitat programes de televisió de Nova York.
TESTIMONI DE MOVIMENTS SOCIALS
El protagonista acaba per fer amistat amb el príncep que l'encomana, entre d'altres coses, escriure la crònica de la seva peculiar història, mentre que l'opressiu ambient de la grisa Espanya franquista es queda petit per a Rufo, que viatjarà a Nova York amb pocs diners i grans esperances.
Rufo Batalla es converteix en testimoni dels fenòmens socials dels anys 70, com la igualtat racial, el feminisme, el moviment gai, el desplaçament dels grans centres culturals i la deriva de la cultura cap a noves formes d'expressió.
SOCIETAT PASSIVA
Sobre el protagonista, ha dit que és un jove passiu, però actiu: "Les coses li passen, però ell les aprofita, és molt conscient que és un personatge passiu que viu en una societat marcada per la passivitat".
Immers ja en l'escriptura de la segona part de la trilogia, que no descarta que acabi per ser tetralogia, ha admès que el jove fuig de determinades situacions, però ha dit que "cal perdonar-lo, perquè en aquesta etapa encara és jove, i ja agafarà responsabilitats en els propers llibres".
CENSURA
"En aquella època hi havia unes característiques molt fortes que marcaven la dictadura, la censura, aquella societat era com era, hi havia coses molt nocives que ara no prenem en consideració, i d'altres que ara ens semblen terribles i que en aquella època tothom sabia com evitar-les", ha observat.
Sobre la censura, ha comentat: "Fer la puta i la ramoneta era un mèrit per si mateix", ha destacat l'escriptor, que ha descartat que l'opressió sobre la llibertat d'expressió de l'època es pugui comparar en la totalitat del seu abast amb la de l'actualitat.
