Eduard Palomares debuta en la novel·la negra amb el primer detectiu 'millennial'

Publicat 24/6/2019 11:23:53CET
El periodista Eduard Palomares
FERNANDO BAGUÉ

Els carrers de Barcelona sumen un nou investigador a 'No cerramos en agosto'

BARCELONA, 24 juny (EUROPA PRESS) -

El periodista Eduard Palomares ha debutat en la novel·la negra amb la creació del primer detectiu 'millennial' del panorama literari a 'No cerramos en agosto'(Llibros del Asteroide), en què recull el llegat de la novel·la negra barcelonina i l'actualitza a la realitat del segle XXI amb una mirada de "denúncia social".

En una entrevista d'Europa Press, Palomares ha explicat la seva intenció de crear un protagonista jove que acabés de començar al món dels detectius "per poder tractar temes que normalment no surten a les novel·les negres com són la ingenuïtat, la il·lusió per començar un treball, el desencantament progressiu posterior i els problemes de la Barcelona actual".

D'aquesta manera, defuig de l'"arquetip clàssic del detectiu una mica veterà, brillant, cínic, dur i una mica de tot" que impera entre els protagonistes de les novel·les de gènere negre.

Lector des de petit de les històries d'Agatha Christie i de Manuel Vázquez Montalbán, Palomares (Barcelona, 1980) aboca en la novel·la les peripècies de Jordi Viassolo, un jove de 25 anys que s'estrena com a detectiu amb un contracte de becari per cobrir una substitució d'estiu en una important agència de la ciutat.

En la novel·la, reflecteix el camí iniciàtic del jove que intenta fer-se un forat en la vida adulta, mentre se n'adona que els seus somnis no tenen res a veure amb la realitat.

Com a teló de fons, es descobreix una Barcelona del segle XXI d'on en sobresurten problemes d'una capital després de la crisi amb problemes com que els contractes segueixen sent precaris, la bombolla del lloguer després de la de l'habitatge, la transformació dels barris pel turisme: "Bolcar aquests aspectes més quotidians, per a mi era molt important".

"L'interès de reflectir la Barcelona actual estava des del primer moment perquè de fet la novel·la negra que a mi m'agrada és aquella que reflecteix una ciutat, un temps determinat i una sèrie de problemes", explica l'autor, que exerceix de periodista a 'El Periódico de Catalunya'.

El fet de ser periodista marca el to de crònica en l'aproximació a la ciutat des de la ficció, ha ressaltat Palomares, que dona un paper destacat a les xarxes socials en la resolució del conflicte plantejat en la història.

XARXES SOCIALS

Si bé esperen un paper destacat, el seu ús sorgeix d'una "manera molt natural", explica Palomares, que descarta poder ambientar una novel·la en l'actualitat sense utilitzar d'alguna manera les xarxes.

L'escriptor beu de referents de la novel·la americana clàssica com Raymond Chandler i Dashiell Hammett, on s'instal·la la figura del detectiu dur i una mica de tot però amb un punt de tendresa i de rebel·lió amb les injustícies i personatges sempre al costat del feble.

REFERENTS CONTEMPORANIS

També sent com a referents altres autors que bateja com a noms destacats de la novel·la negra mediterrània i en la qual situa Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza, Francisco González Ledesma, Andrea Camilleri, Petros Márkaris i Donna Leon.

De totes maneres, descarta que sigui una novel·la negra pura perquè també situa altres referents contemporanis com Irvine Welsh, David Trueba, Nick Hornby i Adam Thirlwell, que retraten la contemporaneïtat d'una manera més moderna i més fresca, amb el que cerca així "trencar estereotips" de la novel·la negra.