Obre la Mostra de Cinema Itali després d'inaugurar la Biennal de Vencia
BARCELONA, 16 des. (EUROPA PRESS) -
El cineasta itali Edoardo de Angelis ha inaugurat la 12a edició de la Mostra de Cinema Itali de Barcelona (MCIB) amb 'Comandante', la histria real d'un capit que en la Segona Guerra Mundial "va tenir la valentia de desobeir i recordar les lleis eternes no escrites de la humanitat".
Així ho ha explicat en una entrevista amb Europa Press a Barcelona, on divendres va obrir el certamen, que se celebrar fins el 20 de desembre als cinemes Verdi amb un programa dissenyat pel crític cinematogrfic Giorgio Gosetti.
'Comandante', que va inaugurar la secció oficial de la Biennal de Vencia, explica la histria de Salvatore Todaro, el capit de submarí itali a qui dona vida l'actor Pierfrancesco Favino, que decidir rescatar vint-i-sis nufrags del bndol enemic, condemnats a ofegar-se enmig de l'oce, i portar-los al port segur més proper, arriscant la seva prpia vida i la dels seus homes.
"No li importa el poder intern del nazisme i decideix que el que necessita és complir una llei molt més important, la de cuidar un altre ésser hum", ha destacat el cineasta itali, que ha considerat que aquestes lleis s'estan infringint actualment de manera sistemtica.
"Tot el que s'ha establert que no hauria de passar més, est passant. Els líders mundials actuals no van viure l'holocaust i juguen a la guerra com si fos un videojoc", ha lamentat de Angelis, també director d'altres pellícules com 'Individibles' i 'El vicio de la esperanza'.
"POLÍTIQUES MIOPS D'ABANDONAMENT" DEL GOVERN ITALI
Per ell, 'Comandante' llana un missatge al Govern itali, "que actualment es fa el sord davant aquests crits de dolor de qui mor al mar, fins i tot avui dia, pels ports tancats i per les polítiques miops d'abandonament i de tancament".
Ha assegurat que el líder de la Lliga i ministre itali Matteo Salvini ha vist la pellícula i li ha dit que est d'acord amb el missatge, cosa que el cineasta atribueix a "un fenomen de dissociació" per part del polític, recordant que, de fet, el projecte de la pellícula va néixer el 2018, quan Salvini, sent ministre d'Interior, va tancar els ports italians a vaixells de rescat de persones.
"No pertanyem a les nacions, les nacions ens acullen. Nosaltres pertanyem a una única gran espcie, que és la de l'ésser hum", ha reivindicat, i ha afegit que per fer cinema no s'inspira en altres pellícules o formes d'art, sinó en la vida i les seves paradoxes, ha dit.
Ha confessat que intenta plasmar tot all que estima i tem de la vida en les seves pellícules, que sempre "acaben tenint un tint melodramtic", la qual cosa atribueix a ser napolit i a no resistir-se mai, ha assegurat, a la temptació de l'mfasi.
"EL CINEMA CONTINUA MANTENINT LA SEVA INDEPENDNCIA" A ITLIA
Preguntat per si veu amenaada la cultura a Itlia, ha assenyalat que en els últims anys ha vist una ocupació sistemtica de la televisió publica i una fuga de cervells, ha dit, cap a xarxes privades, per ha remarcat que "el cinema continua mantenint la seva independncia".
Preguntat per l'acollida del públic, ha destacat la reacció dels nens en veure-la: "M'agrada mirar-los i veure'ls un desig de neteja moral, un desig d'estar en un món que sigui més just i, mentre ho desitgen, ells al final ho busquen".
I tot i que ha evitat avanar quin ser el seu prxim projecte, ha explicat que últimament li interessa l'arquetip de la Ventafocs, sobre la qual es planteja "si necessita realment el príncep blau".
