BRUSSEL·LES 20 nov. (EUROPA PRESS) -
Dublín, Malta i Zagreb han retirat les seves candidatures per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA) a la qual aspira Barcelona i la reubicació de la qual decidirà la Unió Europa en la tarda d'aquest dilluns en una votació secreta.
"Després d'àmplies discussions amb l'Agència Europa del Medicament i altres autoritats nacionals competents en la Unió Europea, Malta retirarà la seva candidatura a acollir l'agència", va anunciar el Govern maltès en un breu comunicat divendres passat.
Des de llavors, dues ciutats més, Dublín i Zagreb, s'han apartat de la carrera, segons han informat a Europa Press fonts europees.
Així, el Consell d'Assumptes Generals de la UE en el qual es decidirà la nova ubicació de l'agència --després de la seva sortida del Regne Unit pel Brexit el març del 2019 com a molt tard-- haurà de votar entre 16 candidates.
Les paperetes presentaran les candidates per ordre protocol·lari: Amsterdam, Atenes, Barcelona, Bonn, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Copenhaguen, Hèlsinki, Lilla, Milà, Porto, Sofia, Estocolm, Viena i Varsòvia.
En el cas de Barcelona, l'avaluació tècnica de la qual a les mans de la Comissió Europea la va col·locar entre les millors ofertes, la crisi política a Catalunya i la incertesa han llastrat les seves opcions.
La candidatura de la capital catalana va comptar de partida amb el suport inequívoc tant del Govern de Mariano Rajoy com de la Generalitat i de l'Ajuntament de la ciutat, però les tensions han afeblit aquest front.
El procés independentista "preocupa" a la Unió Europea, com reconeixen fonts europees de tot signe, encara que oficialment no s'hagi expressat així als debats sobre l'EMA.
La inseguretat sobre el futur de la comunitat autònoma és l'"elefant a l'habitació", com ho va definir un alt funcionari europeu a l'inici de la crisi.
Amb tot, Espanya compta a sumar un gran nombre de suports, inclosos els de els seus veïns Portugal i França, que concorren amb les seves pròpies candidates, i altres països com Romania, segons fonts diplomàtiques.
Alemanya, no obstant això, ha insinuat que si cau el seu aspirant --Bonn-- el seu vot serà per a Milà, una altra de les favorites en la carrera i la candidatura de la qual ha estat molt activa a Brussel·les.
Barcelona ha fet valdre entre els seus punts fort que compta amb un edifici, la Torre Glòries, preparat per rebre l'EMA "ara mateix"; el suport de l'Agència Espanyola del Medicament, una de les més potents d'Europa i que col·labora estretament amb l'EMA; i la forta presència del sector. De fet, la ciutat catalana ja va quedar en segon lloc quan Londres va ser la designada per acollir l'EMA el 1995.
Entre les exigències sobre les quals ha girat fins ara l'avaluació per decidir la mudança destaca garantir que l'agència podrà concloure la seva mudança i reprendre la seva activitat a la nova seu quan es produeixi el Brexit; així com garantir que podrà funcionar amb normalitat.
També són claus les infraestructures de transport, hoteleres i unes altres que assegurin un fàcil accés per les milers de visites que l'EMA genera a l'any i l'existència de col·legis internacionals i un accés adequat tant al mercat laboral com a la seguretat social i serveis mèdics per les famílies dels més de 900 empleats que mourà l'EMA.
L'equilibri geogràfic és la sisena condició tècnica sobre la qual es basa l'examen de les candidates fins ara i que han fet valdre els països de l'est, que no compten al seu territori amb cap agència europea.
Això ha permès a Bratislava situar-se entre les favorites, al costat de pesos pesants com Amsterdam, Milà, Copenhaguen i Barcelona, malgrat les seves limitacions en altres qüestions.
La condició geogràfica és també el criteri que afebleix el perfil tècnic de Barcelona, per tenir Espanya ja altres tres agències europees a Vigo, Bilbao i Alacant.
