"Desgraciadament ha hagut de morir una persona perquè nosaltres puguem tenir veu"
BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
Dos guàrdies urbans de Barcelona que apareixien al documental 'Ciutat morta' com a claus per condemnar a Rodrigo Lanza per deixar tetraplègic un altre agent el 2006 han considerat aquest dilluns que el "muntatge" d'aquest documental queda definitivament desvirtuat després del recent homicidi de Víctor Laínez a Saragossa, del qual Lanza és sospitós.
Els dos agents, que han comparegut aquest dilluns en roda de premsa, van ser condemnats a dos anys i tres mesos de presó i estan inhabilitats per un cas diferent al de 'Ciutat morta': va ser per tortures a un detingut també el 2006, pocs mesos després dels fets a la casa okupa que narrava el documental.
Víctor B.V. i Bakari S.D. van acudir el 4 de febrer de 2006 al carrer Sant Pere Més Baix per altercats en una festa il·legal a una casa okupa, com narra el documental, i van ser testimonis del judici en contra de Lanza.
Els fets pels quals van condemnar en 2011 a aquests dos urbans es van donar el 7 de setembre de 2006: van ser tortures a un jove de Trinidad i Tobago a qui van arrestar per suposadament traficar amb drogues en una discoteca.
En un comunicat llegit a la seu del sindicat SPC --de què són afiliats--, han assegurat que són innocents de tortures i que aquest cas també va ser un muntatge promogut per l'entorn de Lanza: "Estan denunciant un muntatge, però el muntatge ho han fet ells", asseguren respecte al documental.
"Desgraciadament ha hagut de morir una persona --en referència a Laínez-- perquè nosaltres puguem tenir veu, ja que aquest documental de part, que va ser emès en una televisió pública i premiat pel nostre ajuntament, ha quedat totalment desvirtuat", han dit.
"GRANDÍSSIM ACTOR"
Segons els dos agents, Lanza és "un grandíssim actor que va ser capaç d'enganyar polítics, periodistes i gran part de la societat" i asseguren que el seu entorn va ser qui va convèncer el detingut a la discoteca que els denunciés per tortures.
Han assegurat que alguns partits, inclòs el de l'alcaldessa Ada Colau, van usar aquest documental per obtenir rèdits polítics: "Hem vist com els polítics ens utilitzaven per a la seva partida d'escacs".
Sobre la seva condemna per tortures, han explicat: "A Rodrigo Lanza i al seu entorn els va cridar molt l'atenció aquest cas per dos factors clau": els agents també havien participat mesos abans en les detencions el 4 de febrer, i el detingut i torturat era fill de diplomàtic.
Segons aquests agents, des de l'entorn de Lanza "es van posar en contacte amb ell, ja que aquest va quedar en llibertat provisional, i li van convèncer perquè denunciés per tortures els agents oferint-li fins i tot assistència lletrada".
Afegeixen que fins i tot un d'ells van manifestar durant el judici que la part contrària "els havia cridat perquè canviés la seva declaració, arribant a oferir-li diners i finalment a amenaçar-lo".
Aquestes dades es van incorporar al recurs de cassació davant el Tribunal Suprem però van ser desestimats, i la condemna als urbans és ferm, per la qual cosa ara estan pendents d'una petició d'indult des de fa tres anys, i estan inhabilitats fins al 2022.
El documental 'Ciutat morta' es va emetre poc després que ells ingressessin a la presó --van estar un any privats de llibertat--, el gener de 2015, per la qual cosa no van tenir "cap possibilitat" de defensar-se de les insinuacions contra ells, a més de que asseguren que a cap moment se'ls va contactar perquè donessin la seva versió.
"REVOLADA POLÍTICA I SOCIAL"
Després de la seva difusió, es va crear "una revolada política i social que va fer que s'allargués i compliqués moltíssim" la seva estada a la presó, i a més asseguren que en aquest temps van sofrir assetjament i linxament mediàtic.
Bakari S.D. era el 4 de febrer de 2006 al costat de l'agent que va quedar tetraplègic quan va resultar ferit en acudir per altercats a una festa en una casa okupa del carrer Sant Pere Més Baix, i va ser qui va identificar a Lanza com a autor de la pedrada que va ferir Sales.
Tots dos policies descarten que la lesió pogués venir d'un test llançat des de la casa, i sostenen que el documental ho atribueix al test per unes declaracions poques hores després del llavors alcalde Joan Clos que, segons ells, van ser precipitades i sense cap informació concreta.
"El que va ocórrer la nit del 4 de febrer de 2006 ja va quedar clarament relatat a les diligències policials i a la sentència", que no s'assembla ni de bon tros al que relata el documental", lamenten.
