Suposar un "crit feminista" en ple segle XXI, diu l'actriu Roser Tapias
BARCELONA, 5 febr. (EUROPA PRESS) -
El Don Joan que l'escriptor i poeta Josep Palau i Fabre va plasmar en cinc textos teatrals es transformar en dona al muntatge que Marc Chornet i Anna Maria Ricart estrenaran aquest divendres a l'Escenari Joan Brossa de Barcelona i que l'actriu protagonista Roser Tapias veu com un "crit al feminisme".
Chornet i Ricart han passat per la coctelera els cinc llibrets per desconstruir-los i illuminar-ne un altre de nou que titulen 'La dona pantera' i que respecta al 100% la "paraula i el text potic" de Palau, que lluir amb una estructura dramatúrgica nova, per sense afegits quant al text.
La Companyia Projecte Igneu donar vida a aquest espectacle fins al 10 de mar de la m de Xavier Torra, Cristina López, Toni Guillemat, Neus Pmies i Martí Salvat, a més de Tapias.
Es tracta d'un text "urgent i necessari", en paraules del director artístic de l'Escenari Joan Brossa, Ferran Madico, que ha ressaltat que mai abans s'havia estrenat en catal, perqu l'única posada en escena d'un dels textos es va fer al Teatro Español de la m d'Hernán Bonín, quan Mario Gas n'era el director artístic el 2008.
Com a dramaturg, Palau és un "autor poc conegut que amb el temps s'anir apreciant i valorant, és contundent i potic", ressalta el director, que ha considerat valent el gest de transformar el personatge en una dona.
Segons el parer del director, Marc Chornet, Palau va utilitzar Don Joan per "fulminar i dinamitar una societat ultracatlica" i burgesa connivent amb el franquisme als anys 40 de Barcelona, la qual cosa ha considerat de plena actualitat.
"Per minar aquests fonaments ideolgics, i per fer que Don Joan funcionés amb aquesta vehemncia pensem que s'havia de traslladar-lo al cos d'una dona", ha defensat Chornet.
En el muntatge, Don Joan és primer un home boig que visita el psicoanalista i es fa grans preguntes, mentre que més tard aquest mateix personatge es converteix en una dona i se sotmet a un judici a l'infern.
L'ESTEREOTIP DONA MOTIU AL BUIT EXISTENCIAL
"Un home es pot fer preguntes, per una dona per les mateixes raons ser jutjada", ha lamentat l'adaptadora de l'obra, Anna Maria Ricart, que ha observat que el personatge que va versionar Palau va molt més all de l'estereotip de seductor, i pateix d'un buit existencial.
Els cinc personatges que va construir el poeta tenen en comú el fet de tenir ferides i mostrar-les, per la qual cosa es pot visitar un Don Joan que pateix, rep pallisses de la seva mare i no va darrere d'una dona només per un afany seductor, sinó que hi va a la recerca de la llibertat i l'amor absolut.
JOC DE CMERES I REALITAT
Un dels jocs diferents que proposa el muntatge és el de situar una cmera, les imatges de la qual es poden veure projectades per oferir un "joc de dramatúrgia" sobre el que es veu en format fílmic i al terreny de la realitat.
Així, en una de les escenes de tipus sexual, la cmera es mostra en blanc, mentre que els espectadors podran veure-la sense mediacions en una crítica a la construcció de la realitat mitjanant les pantalles.
