El Don Joan de Palau i Fabre es convertirà en dona en un muntatge de l'Escenari Joan Brossa

Muntatge teatral 'La dona pantera' a l'Escenari Joan Brossa
DAVID RUANO/ESCENARI JOAN BROSSA - Archivo
Publicat 5/2/2019 15:33:17CET

Suposarà un "crit feminista" en ple segle XXI, diu l'actriu Roser Tapias

BARCELONA, 5 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Don Joan que l'escriptor i poeta Josep Palau i Fabre va plasmar en cinc textos teatrals es transformarà en dona al muntatge que Marc Chornet i Anna Maria Ricart estrenaran aquest divendres a l'Escenari Joan Brossa de Barcelona i que l'actriu protagonista Roser Tapias veu com un "crit al feminisme".

Chornet i Ricart han passat per la coctelera els cinc llibrets per desconstruir-los i il·luminar-ne un altre de nou que titulen 'La dona pantera' i que respecta al 100% la "paraula i el text poètic" de Palau, que lluirà amb una estructura dramatúrgica nova, però sense afegits quant al text.

La Companyia Projecte Igneu donarà vida a aquest espectacle fins al 10 de març de la mà de Xavier Torra, Cristina López, Toni Guillemat, Neus Pàmies i Martí Salvat, a més de Tapias.

Es tracta d'un text "urgent i necessari", en paraules del director artístic de l'Escenari Joan Brossa, Ferran Madico, que ha ressaltat que mai abans s'havia estrenat en català, perquè l'única posada en escena d'un dels textos es va fer al Teatro Español de la mà d'Hernán Bonín, quan Mario Gas n'era el director artístic el 2008.

Com a dramaturg, Palau és un "autor poc conegut que amb el temps s'anirà apreciant i valorant, és contundent i poètic", ressalta el director, que ha considerat valent el gest de transformar el personatge en una dona.

Segons el parer del director, Marc Chornet, Palau va utilitzar Don Joan per "fulminar i dinamitar una societat ultracatòlica" i burgesa connivent amb el franquisme als anys 40 de Barcelona, la qual cosa ha considerat de plena actualitat.

"Per minar aquests fonaments ideològics, i per fer que Don Joan funcionés amb aquesta vehemència pensem que s'havia de traslladar-lo al cos d'una dona", ha defensat Chornet.

En el muntatge, Don Joan és primer un home boig que visita el psicoanalista i es fa grans preguntes, mentre que més tard aquest mateix personatge es converteix en una dona i se sotmet a un judici a l'infern.

L'ESTEREOTIP DONA MOTIU AL BUIT EXISTENCIAL

"Un home es pot fer preguntes, però una dona per les mateixes raons serà jutjada", ha lamentat l'adaptadora de l'obra, Anna Maria Ricart, que ha observat que el personatge que va versionar Palau va molt més allà de l'estereotip de seductor, i pateix d'un buit existencial.

Els cinc personatges que va construir el poeta tenen en comú el fet de tenir ferides i mostrar-les, per la qual cosa es pot visitar un Don Joan que pateix, rep pallisses de la seva mare i no va darrere d'una dona només per un afany seductor, sinó que hi va a la recerca de la llibertat i l'amor absolut.

JOC DE CÀMERES I REALITAT

Un dels jocs diferents que proposa el muntatge és el de situar una càmera, les imatges de la qual es poden veure projectades per oferir un "joc de dramatúrgia" sobre el que es veu en format fílmic i al terreny de la realitat.

Així, en una de les escenes de tipus sexual, la càmera es mostra en blanc, mentre que els espectadors podran veure-la sense mediacions en una crítica a la construcció de la realitat mitjançant les pantalles.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.