GIRONA 5 maig (EUROPA PRESS) -
Un equip de recerca internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes-Cerca) ha documentat la cova prehistòrica amb ocupacions humanes intenses situada a més altitud coneguda fins ara als Pirineus, situada a 2.235 metres sobre el nivell del mar.
La investigació mostra que el jaciment, conegut com Cova 338 i situat a la Vall de Núria, a Queralbs (Girona), mostra que la cavitat va ser ocupada de manera reiterada entre el cinquè mil·lenni aC i el final del primer mil·lenni aC, aporta evidències sobre l'explotació dels recursos d'alta muntanya i qüestiona la idea que aquestes zones només van ser utilitzades de manera esporàdica o marginal, han informat la UAB i Iphes-Cerca en un comunicat.
Les datacions indiquen que aquestes ocupacions es van produir en diverses fases diferenciades, separades per períodes d'abandonament, fet que apunta a un ús planificat i recurrent de l'espai.
L'estudi, publicat a 'Frontiers in Environmental Archaeology', ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la de Granada, la Pompeu Fabra de Barcelona i la de les Illes Balears, entre altres institucions.
Les excavacions en extensió dutes a terme entre 2021 i 2023 han revelat "una seqüència arqueològica excepcional, amb nombroses estructures de combustió, restes de fauna, fragments ceràmics i un conjunt destacat de minerals verds, probablement malaquita, un mineral ric en coure", ha explicat el catedràtic de Prehistòria de la UAB i líder de l'estudi, Carlos Tornero.
Ha dit que per primera vegada als Pirineus es documenta "ocupacions prehistòriques d'alta muntanya d'una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d'activitats i per l'explotació directa de recursos minerals dins la cavitat".
Entre els materials recuperats destaquen dos collarets, un elaborat amb una petxina marina i un altre amb una dent d'ós bru, que evidencien pràctiques d'ornamentació personal.
ALTA MUNTANYA
"La Cova 338 ens obliga a replantejar el paper de l'alta muntanya en les societats prehistòriques dels Pirineus. Durant molt temps s'ha assumit que aquests espais eren zones marginals. El que documentem aquí és una ocupació recurrent, amb activitats complexes i amb una clara explotació de recursos minerals", ha explicat Tornero.
L'investigador ha assegurat que el jaciment demostra que els Pirineus no eren un territori marginal per a les comunitats prehistòriques, sinó un espai "plenament integrat dins les seves estratègies de mobilitat i explotació del territori".
