BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
El documental 'Els oblidats de la Línia Maginot', dirigit per Enric Canals i amb guió de Josep Maria Ràfols i del mateix Canals, rescata la memòria de quatre refugiats republicans supervivents de les companyies de la Línia Maginot, una fortalesa militar subterrània pensada per protegir França d'una invasió alemanya abans de la Segona Guerra Mundial.
TV3 i RTVE coprodueixen el documental, en què participa l'Obra Social La Caixa i la Conselleria de Cultura, i que recupera la història dels prop de 9.000 catalans que van participar en la construcció d'aquest mur defensiu, han informat aquest dilluns Obra Social La Caixa i Optim TV en un comunicat conjunt.
El treball recull entrevistes amb quatre supervivents --el total no supera la dotzena-- i el testimoni de diversos familiars de refugiats que també van estar en la fortalesa francesa, que actualment és un element turístic de primer ordre perquè diversos subterranis han estat museïtzats.
Aquests catalans formaven part del contingent de gairebé 60.000 exiliats republicans que van ingressar a les Compagnies de Travailleurs d'Étrangers (CTE) integrades a l'exèrcit francès per escapar de les condicions de misèria i insalubritat dels camps de concentració del sud de França, on els van tancar després de creuar la frontera quan fugien de les tropes franquistes.
La Línia Maginot va ser una obsessió del ministre francès de la guerra, André Maginot, convençut des del final de la Primera Guerra Mundial que els alemanys tornarien a envair França.
L'obra estava formada per una cadena de subterranis, verdaderes "fortaleses-ciutat" amb capacitat per a mil homes i dotades d'armament pesant que les feia inexpugnables.
El 1939, el ministre Édouard Daladier va crear prop de 130 companyies, de 250 homes cadascuna, que van ser enviades per reforçar la cadena de la Línia Maginot i per construir la seva prolongació cap a la frontera amb Bèlgica.
Quan els alemanys van envair França aquestes companyies van quedar atrapades i la majoria de refugiats van acabar sent presoners i, com que Franco se'n va desentendre, els alemanys els van retirar la condició de presoners de guerra i no els van aplicar la Convenció de Ginebra, per la qual cosa els van traslladar a Mauthausen, on molts van morir.
