BARCELONA 10 abr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) avança en la comprensió de com es creen nous gens, després d'identificar centenars de fragments del genoma sense funció aparent, que tenen capacitat per generar noves proteïnes i, potencialment, convertir-se en nous gens.
L'estudi, que publica la revista 'Nature Ecology and Evolution', ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí.
Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, la qual cosa indica que s'haurien format en els darrers milions d'anys.
De fet no s'assemblen a res conegut, per la qual cosa es pensa que s'haurien originat de zero a partir de regions del genoma que estaven silenciades.
De la mateixa manera que els gens coneguts, aquests gens produeixen proteïnes, la diferència és que aquestes proteïnes no són funcionals, sinó que estan 'de prova'.
La majoria d'elles segurament desapareixeran amb el temps, però algunes adquiriran funcions i es mantindran, sent l'origen d'aquests gens accidental, a causa de mutacions que s'acumulen constantment en els genomes i que no tenen conseqüències negatives per a l'organisme.
DES DEL PRINCIPI DE LA VIDA
"Aquest treball mostra que un procés anàleg a la formació de gens nous que va tenir lloc al principi de la vida continua actiu avui dia", ha explicat la professora Icrea i coordinadora del Grup d'Investigació en Genòmica Evolutiva de l'IMIM Mar Albà.
I ha afegit: "Queda molta feina a fer per entendre completament l'impacte dels gens 'de novo' en l'evolució recent, però cada vegada tenim més evidència que hi tenen un pes important".
