BARCELONA 18 des. (EUROPA PRESS) -
La federació Entitats Catalans d'Acció Social (ECAS) i els Consells Nacionals de Catalunya de Joventut, Gent Gran, Dones i LGTBI han celebrat aquest divendres en un comunicat que s'hagi aprovat la llei d'Igualtat de Tracte i No Discriminació al Parlament de Catalunya.
Han manifestat que, amb aquesta llei, "s'ha fet un pas imprescindible perqu el país avanci cap a a la llibertat individual i collectiva", i han recordat que el passat 3 de novembre van registrar una petició al Parlament perqu tirés endavant la norma.
ECAS ha defensat que la llei estableix una regulació comuna i integral que inclou les definicions fonamentals del dret a la igualtat de tracte i la no discriminació, i les garanties bsiques que permeten una protecció "real i efectiva" de la ciutadania.
Ha explicat que la llei té com l'objectiu de fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i la no discriminació per raó de religió o conviccions, capacitat, discapacitat, edat, origen racial o tnic, sexe o orientació i identitat sexual i de gnere, expressió de gnere, o per una altra condició social o personal.
Així mateix, pretén promoure l'erradicació del racisme, i de qualsevol forma de persecució per motius religiosos, de la xenofbia, de l'homofbia, i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones, segons ECAS.
També vol garantir "la convivncia i la cohesió social mitjanant el reconeixement de la dignitat de les persones i el lliure desenvolupament de la personalitat".
La vocal de la Comissió de Migracions i Interculturalitat d'ECAS, Carmen Méndez, ha afirmat que la llei, que va entrar per primera vegada a la cambra catalana el 2015, "és un marc per a la inclusió de totes les diversitats i per transversalitzar-les".
De la seva banda, l'activista Clara Palacio, membre de la comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI, també ha mostrat la seva satisfacció amb l'aprovació: "Es parla de sancions i també de mediació, que ser una eina per entendre la diversitat".
Palacio ha celebrat que "la petició conjunta dels diferents consells nacionals representa un punt d'inflexió en la transversalització de la defensa dels drets humans i la collaboració continuar amb la voluntat de sumar collectius que no se'ls representa enlloc".
