2.700 embarassades participen en l'estudi d'ISGlobal
BARCELONA, 3 des. (EUROPA PRESS) -
Les dones embarassades que segueixen una dieta mediterrània tenen un 32% menys de risc que els seus fills i filles tinguin una trajectòria de creixement accelerat, caracteritzat per un pes elevat en néixer i un increment ràpid de pes en la infància, i això podria determinar un major risc d'obesitat en el futur.
Es tracta de la principal conclusió d'un estudi coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació Bancària La Caixa, que s'ha fet públic aquest dilluns després de publicar-se en la revista 'The Journal of Pediatrics'.
La investigadora d'ISGlobal i primera autora de la publicació, Sílvia Fernández, afirma que "les mares amb menor adherència a la dieta mediterrània eren més joves, consumien més calories, tenien més probabilitats de ser fumadores i un nivell socioeducatiu més baix", en comparació amb les dones que sí que seguien aquesta dieta.
Aquests resultats defensen la hipòtesi que una "dieta saludable durant l'embaràs pot tenir un paper beneficiós per al desenvolupament dels nens i nenes ", conclou la investigadora d'ISGlobal i del CIBEROBN que ha coordinat l'estudi, Dora Romaguera.
Quant als mecanismes que expliquen aquesta relació, la investigadora apunta a possibles "modificacions epigenètiques que regulen la programació cardiometabòlica fetal, o a aquest efecte dels hàbits dietètics compartits entre mares i fills, encara que això ha de ser estudiat en investigacions futures".
La dieta mediterrània és un patró d'alimentació saludable que es caracteritza per un alt contingut de fruites, verdures, oli d'oliva, llegums i nous.
Aquest patró dietètic s'ha associat amb un menor risc d'obesitat i risc cardiometabòlico en persones adultes, mentre que en nens i nenes els estudis són escassos.
RELACIÓ ENTRE DIETA I GESTACIÓ
La investigació es va plantejar com a objectiu avaluar la relació entre el seguiment de la dieta mediterrània durant l'embaràs i les trajectòries de creixement i el risc cardiometabòlic durant la primera infància.
L'estudi es va realitzar a partir de més de 2.700 embarassades d'Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València, que formen part del Projecte INMA-Infancia y Medio Ambiente.
2.700 EMBARASSADES
Les dones van emplenar un qüestionari sobre consum alimentari en el primer i tercer trimestre d'embaràs i es va realitzar un seguiment als seus bebès a través dels paràmetres de dieta, pes i altura des del naixement als quatre anys.
L'estudi no va trobar relació entre seguir una dieta mediterrània durant l'embaràs i una reducció del risc cardiometabòlic en la infància, és a dir, sobre la pressió arterial o el colesterol.
Per a Fernández, una de les explicacions pot ser que "els efectes de les exposicions prenatals en el risc cardiometabòlic no apareguin fins més tard en la infància".
