MADRID/BARCELONA 7 oct. (EUROPA PRESS) -
Una dieta rica en greixos i fructosa altera la capacitat del fetge per metabolitzar lípids, segons ha posat de manifest un estudi dirigit per experts de l'Escola de Medicina de la Universitat de Harvard (Estats Units) en el qual han collaborat investigadors del CIBER d'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), adscrits a l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB).
L'objectiu del treball, publicat en la revista 'Cell Metabolism', ha estat analitzar la interacció de les begudes ensucrades amb fructosa i la dieta alta en greixos perqu els menús que se serveixen als restaurants de menjar rpid sovint combinen aquests elements.
"L'evidncia anecdtica suggereix que la ingesta combinada d'aquests aliments condueix a resultats pitjors de salut per es desconeix el mecanisme pel qual aix pot ser cert", han comentat les investigadores Dolors Serra i Laura Herrero de l'IBUB.
La fructosa és un sucre simple abundant a les fruites i, a més, un dels edulcorants més habituals de la indústria alimentria que genera uns efectes que no manifesten altres sucres semblants com la glucosa. En aquest treball, els experts han comparat els efectes metablics dels dos sucres més consumits, fructosa i glucosa, en grups de ratolins sotmesos a sis dietes diferents: menjar regular, menjar alt en fructosa, menjar alt en glucosa, dieta alta en greixos, dieta alta en greixos amb elevats nivells de fructosa i dieta alta en greixos amb un alt contingut de glucosa.
Per determinar l'efecte de cadascuna d'elles han analitzat diferents marcadors de fetge gras com els nivells d'acilcarnitines, que sorgeixen quan el fetge crema greixos. En aquest estudi, els nivells d'acilcarnitines han estat més alts en els animals que seguien una dieta alta en greixos i fructosa.**PERJUDICI ALS MITOCONDRIS
En la dieta alta en greixos i fructosa els investigadors han pogut observar que els nivells de CPT1a eren baixos així com la seva activitat, i han posat de manifest que els mitocondris no funcionaven correctament. Aquest descobriment, com el d'altres marcadors, han demostrat que les dietes altes en greixos i fructosa malmeten els mitocondris i fan que el fetge sintetitzi i emmagatzemi greix en comptes de cremar-lo.
De la mateixa manera, els experts han observat que la ingesta de begudes endolcides amb fructosa (no pas amb glucosa) en una dieta alta en greixos condueix a una utilització del greix de les cllules del fetge inferior. Aix es deu a la propensió de la fructosa a estimular la formació de nous greixos al fetge perqu un intermediari en la síntesi de greixos en desactiva l'oxidació.
A més, els investigadors han trobat, d'una banda, que la fructosa, a través de la cetohexocinasa (que és un enzim involucrat en el seu metabolisme), suprimeix l'expressió d'altres gens que estan involucrats en l'oxidació dels greixos. I per l'altra, que la suplementació amb fructosa, no amb glucosa, deteriora la funció mitocondrial (els mitocondris són orgnuls de la cllula dedicats a la producció d'energia i oxidació de greixos).
Finalment, els científics també han pogut constatar que la fructosa modifica les protenes involucrades en l'oxidació dels greixos la qual cosa representa un nou mecanisme pel qual el sucre modifica l'oxidació dels greixos.
