MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
La detenció de José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, àlies 'Josu Ternera', ha deixat ETA sense l'últim gran cap simbòlic que mantenia després de la seva derrota policial i l'anunci, el 20 d'octubre del 2011, del final dels atemptats. La seva vida va transcórrer entre els càrrecs de representació pública i la clandestinitat, però sempre al servei de l'organització terrorista en què va exercir pràcticament totes les funcions.
La detenció s'ha produït a primera hora del matí d'aquest dijous a la localitat de Sallanches, als Alps francesos, en una operació batejada com a 'Infància robada' en la qual hi han participat la Guàrdia Civil i el Servei d'Intel·ligència interior gal, segons ha confirmat el Ministeri de l'Interior. La policia feia temps que el seguia després de localitzar la seva residència a Saint-Gervais-les-Bains.
Nascut el 1950 a Ugao-Miraballes (Biscaia), va ingressar a ETA amb tan sols 20 anys i, el 1984, va passar a formar part de la seva cúpula directiva, una promoció que es va dur a terme després de la detenció de l'etarra Eugenio Etxebeste, àlies 'Antxon', segons les dades recollides per Europa Press.
'Josu Ternera' va ser pistoler, cap d'ETA, diputat d'EH al Parlament basc --en què va arribar a integrar la Comissió de Drets Humans-- i el seu últim paper de rellevància interna va tenir lloc durant la primera etapa del procés de negociació amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Posteriorment va ser relegat pel ja mort Francisco Javier López Peña, àlies 'Thierry'. Després va venir l'atemptat de la T4 de l'aeroport d'Adolfo Suárez-Madrid Barajas que va ser determinant per al fracàs del procés.
Fa ara un any, el 3 de maig del 2018, Urruticoetxea va prestar el seu últim servei a la banda terrorista en participar juntament amb Soledad Iparragirre, 'Anboto', en el comunicat amb el qual ETA anunciava la seva desaparició i entrega d'armes. Aquella vegada la banda va inserir els àudios de tots dos veterans terroristes en el vídeo.
La recerca de Josu Ternera es remunta al seu pas a la clandestinitat el novembre del 2002, quan era parlamentari per Euskal Herritarrok, després d'haver estat citat a declarar pel Tribunal Suprem per ordenar l'atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa en què van morir 11 persones, 6 d'elles menors d'edat.
DIVERSOS INTENTS FRUSTRATS DE DETENCIÓ
El seu últim rastre es dilueix el juliol del 2013. Aquell any va ser vist en un pis llogat a Durban-sud-Arize, al sud de França i molt a prop d'Andorra i de la frontera espanyola. Fins allà es van desplaçar altra vegada el 12 d'octubre del 2016 els agents francesos de la Brigada d'Investigació i Intervenció (BRI) i de la Sotsdirecció Antiterrorista (SDAT), comptant amb informació de la Policia espanyola.
Abans que aconseguís eludir la seva detenció el juliol del 2013, els serveis d'informació van situar aquest etarra de la vella guàrdia a Oslo (Noruega), on era amb els dirigents David Pla i Iratxe Sorzábal --els caps de la banda detinguts a França el 2015-- que miraven d'impulsar un procés de pau. D'allà van ser expulsats el febrer del 2013, després que no acabessin de concretar l'entrega d'armes i dissolució d'ETA.
Encara abans, va estar altres vegades a punt de ser detingut, però sempre va aconseguir eludir les forces de seguretat. Les fonts de la lluita antiterrorista consultades per Europa Press van explicar el 2013 que 'Josu Ternera' es va adonar del dispositiu establert per a la seva detenció de la Policia Judicial francesa quan es reunia amb la seva parella i un fill de pocs mesos. Aquella no era la primera vegada que escapava l'únic etarra de la vella guàrdia que quedava en la clandestinitat.
SENSE TASQUES CONCRETES
Els Serveis d'Informació el situaven els darrers anys en un paper d'ascendència sobre la banda, encara que no exercia tasques concretes. ETA havia passat de tenir líders com Garikoitz Azpiazu Rubina, 'Txeroki', i d'altres que van apostar per un ritme alt d'atemptats, a una direcció minvada per les detencions que es va veure forçada a decretar un alto el foc.
Ternera va ser detingut per primera vegada a Baiona (França) l'11 de gener del 1989 i va complir condemna al país veí fins el 4 de maig del 1996, dia en què va ser entregat a Espanya. A les presons espanyoles va estar en presó preventiva fins el 14 de gener del 2000, quan el Tribunal Suprem el va posar en llibertat en considerar que la seva condemna a França per associació de malfactors incloïa les acusacions que se li formulaven a Espanya per pertinença a una banda armada, dins del denominat 'cas Sokoa'.
ÚLTIM ACTE PÚBLIC EL 2002
L'última aparició pública de 'Josu Ternera' va ser el 30 d'octubre del 2002, a Ginebra, en què va participar juntament amb Arnaldo Otegi en una reunió amb periodistes de l'Associació de Corresponsals Acreditats davant l'ONU a la seu de les Nacions Unides a la capital suïssa.
Aquest històric terrorista es trobava oficialment fugit de la justícia espanyola des del 14 de novembre d'aquest any 2002, quan no va comparèixer a la citació com a imputat que li va dirigir el Tribunal Suprem per declarar sobre la seva presumpta inducció de l'atemptat de la casa caserna de Saragossa, el desembre del 1987. En aquest atemptat van morir 11 persones, entre elles cinc nens.
L'informe de la Guàrdia Civil sobre aquell atemptat va concloure que en el moment dels fets, Urrutikoetxea formava part del 'Comitè Executiu' d'ETA, situat a França. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va considerar que els fets constituïen un delicte d'atemptat terrorista amb resultat de mort; deu delictes d'assassinat consumat; 73 delictes d'assassinat frustrat i un delicte de terrorisme.
Encara a la presó, va ser elegit diputat en la Cambra Basca en les eleccions autonòmiques del 1998, càrrec pel qual va ser reelegit en els comicis del 2001. També en les eleccions municipals celebrades el 13 de juny del 1999 va sortir regidor de Miraballes (Biscaia), localitat en què Euskal Herritarrok va aconseguir tres regidors.
ENTRE ELS MÉS BUSCATS JUNTAMENT AMB BIN LADEN
Va ser inclòs en la llista dels 200 fugitius més buscats per la Interpol. La selecció estava encapçalada llavors per Ossama bin Laden, el mort líder d'Al-Qaeda i inductor de l'atemptat contra les Torres Bessones. A més, aquest veterà terrorista va ser imputat per la seva presumpta participació en l'atemptat comès pel 'comandament Madrid' d'ETA a la Plaça de la República Dominicana de la capital, el 14 de juliol del 1984, en el qual hi van morir 12 guàrdies civils.
L'Audiència Nacional el va incloure en quatre sumaris més. En concret, els que feien referència als atemptats comesos contra un establiment Hipercor de Barcelona en què hi van morir 22 persones; el de la refineria Enpetrol a Tarragona; l'assassinat a Bilbao del guàrdia civil Martín Luengo i el segrest, també a Bilbao, de l'empresari Andrés Gutiérrez Blanco. Totes aquestes accions terroristes van ser comeses el 1987.
Deu anys després va prestar declaració davant el jutge Baltasar Garzón en relació amb l'assassinat del catedràtic i ex-secretari d'Estat amb UCD Manuel Broseta, encara que Josu Ternera va negar haver ordenat aquesta acció terrorista. La seva última pena li va imposar la Justícia francesa el 7 de gener del 2010, que el va condemnar en rebel·lia a cinc anys de presó per un delicte d'associació de malfactors per fets esdevinguts entre el 2002 i el 2005.
El 6 d'octubre del 2015 van detenir Egoitz Urrutikoetxea, fill de 'Josu Ternera', després de successives operacions que van evitar el relleu de la cúpula d'ETA. "Després d'aturar ETA", va comentar el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, "ara hem capturat el seu millor relleu". "Potser l'únic amb una mica de pedigrí que pogués ser reclamat per gestionar el poc que queda d'ETA", va subratllar.
