Actualitzat 30/10/2014 12:03

Desmantellada la xarxa més important de contraban de fàrmacs a Espanya

Medicamentos de la operación Convector
Foto: GUARDIA CIVIL

Detectada a Aragó la venda il·lícita de més de 123.000 envasos, amb una facturació superior a 1.460.000 euros

SARAGOSSA, 30 Oct. (EUROPA PRESS)

La Guàrdia Civil de Terol, en el marc de l'operació 'Convector', ha desmantellat l'entramat criminal més gran dedicat al tràfic il·lícit de medicaments a nivell nacional.

   Només en les farmàcies investigades de la Comunitat Autònoma d'Aragó s'ha detectat la venda il·lícita de més de 123.000 envasos, amb una facturació superior a 1.460.000 euros.

   S'han detingut 30 integrants de la xarxa i se n'han imputat 2 més per delictes contra la Salut Pública (tràfic de medicaments), falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, i de pertinença a grup criminal. Alhora, s'han portat a terme 28 escorcolls a Saragossa, Terol, Barcelona, Granada, Màlaga i València, de farmàcies, magatzems de distribució de medicaments i domicilis dels ara detinguts.

   La investigació va començar després de conèixer el tràfic il·lícit de medicaments detectat en l'informe elaborat pel Servei de Farmàcia del Servei Aragonès de Salut arran de l'explotació de l'operació 'Pharmakon', portada a terme també per la Guàrdia Civil a Terol.

   Segons aquest informe es practicaven activitats il·lícites en la venda de fàrmacs a través de receptes falses. Aquest delicte podria suposar un risc per a la salut pública, ja que, els medicaments han de tenir una quantia fixada per les autoritats sanitàries al mercat espanyol.

   "Si una part d'aquestes dotacions s'exporta de manera irregular existeixen riscos de desproveïment a Espanya, provocant que els pacients no puguin accedir a la seva medicació i posant en risc la seva salut", han informat des de la Guàrdia Civil en una nota de premsa.

14 FARMÀCIES I 7 MAGATZEMS IMPLICATS

   Després d'analitzar l'activitat econòmica i els subministraments de medicaments de les 739 farmàcies de la Comunitat Autònoma d'Aragó, els agents van sospitar de la implicació de 14 farmàcies de Terol i de Saragossa en el tràfic il·lícit de medicaments.

   Per aquesta raó, es van escorcollar farmàcies de les localitats de Cariñena i Aguilón (Saragossa); així com a les localitats de Peñarroya de Tastavins i Monroyo de Terol, i es va comprovar que estaven implicades en el tràfic il·lícit de medicaments.

   Aquestes farmàcies actuaven juntament amb dos magatzems de distribució majorista de medicaments, ubicats a Granada i Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), que després de escorcollar-los es van precintar.

   Després, es van escorcollar farmàcies implicades d'Alloza, Villafranca del Campo, Mosqueruela, Alcalá de la Selva i Arcos de las Salinas (Terol). Es proveïen de dos magatzems majoristes de medicaments, ubicats a la província de València, que ja havien estat escorcollats per fets similars després de la denúncia d'una farmàcia de Pamplona (Navarra). Alhora, es va detenir l'encarregat de captar els farmacèutics i facilitar els contactes necessaris per desviar els medicaments del canal legal que residia a Tortosa (Tarragona).

   D'altra banda, es van escorcollar farmàcies ubicades a la província de Saragossa i es van localitzar a Granada i a Màlaga tres magatzems majoristes de medicaments que utilitzaven diferents procediments per justificar la sortida dels medicaments. Aquests magatzems constituïen l'últim esglaó de l'estructura de cada grup detectat abans de la sortida del medicament cap a l'exterior del país.

"DISTRIBUCIÓ INVERSA"

   El modus operandi utilitzat era conegut com a "distribució inversa", que consisteix en la venda legal d'un número determinat de medicaments que un magatzem distribuïdor o laboratori realitzaria a una o diverses farmàcies.

   Les oficines de farmàcia, juntament amb un altre magatzem distribuïdor, es quedaven amb un petit nombre de medecines per dispensar-les als pacients. La resta s'enviaven al magatzem distribuïdor, es dipositaven en magatzems legals o il·legals i després del seu emmagatzematge s'encarregarien a la venda països de la UE (Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Àustria i Grècia) i tercers països.

   La xarxa obtenia els medicaments a les farmàcies, ja que el preu dels fàrmacs dispensats a Espanya és molt més barat que els que es destinen a la venda majorista a l'estranger.

LES FARMÀCIES DERIVAVEN ELS MEDICAMENTS CAMUFLANT LA SEVA VENDA

   Les farmàcies rebien del magatzem majorista implicat en la "trama" el llistat de medicaments a aconseguir (aquests llistats variaven mensualment, on es modificaven els marges de beneficis obtinguts, segons els preus de venda dels medicaments fora d'Espanya).

   Després i una vegada aconseguits els medicaments procedents del laboratori o magatzem majorista mitjançant la via legal, la farmàcia derivava aquests medicaments al magatzem implicat, camuflant aquestes vendes mitjançant diferents procediments. Al seu torn, aquest magatzem s'encarregava de vendre'ls fora d'Espanya, arribant en alguns casos a obtenir-se un benefici del 800% sobre el preu de venda a Espanya.

   Per ocultar les vendes il·lícites dels medicaments s'utilitzaven diferents procediments com camuflar les vendes de medicaments com a productes de parafarmàcia i ortopèdia; i ocultar aquestes vendes, mitjançant la simulació de devolucions d'aquests medicaments al magatzem. En aquest cas es tornaven els medicaments a un magatzem de la "trama", que no és el que originalment efectuava la venda.

   Una altra pràctica era vendre medicaments a través d'altres magatzems intermediaris, mitjançant el procediment de "triangulació", que s'encarregaven de vendre'ls als magatzems que exportaven els fàrmacs, evitant així la connexió directa entre aquests i la farmàcia.

   Altres vegades utilitzaven intermediaris, anomenats "bossers", que un cop que les farmàcies aconseguien els medicaments sol·licitats pel magatzem implicat, efectuaven la compra dels medicaments (com a venda lliure sense recepta, o mitjançant recepta falsa), i després s'encarregaven de transportar-los fins als magatzems de la "trama" per a la seva posterior venda a l'estranger.

EFECTES DEL "COMERÇ INVERS"

   Entre els efectes potencials del comerç invers figura el desproveïment del mercat interior, ja que per satisfer les necessitats del sistema de salut espanyol, els laboratoris farmacèutics han de mantenir el mercat espanyol en una quantia de medicaments fixada per les autoritats sanitàries. Si una part d'aquestes dotacions són exportades de manera irregular i sense control a l'exterior, existeixen riscos de desproveïment a Espanya, provocant que els pacients no puguin accedir a la seva medicació.

   A més es posa en risc la salut dels consumidors dels medicaments operats, ja que no passen les mesures de conservació i seguretat adequades.

   També es produeixen perjudicis econòmics per al sector privat fabricant. Els fabricants assorteixen el mercat espanyol a un preu taxat, mentre que en altres països competeixen en un mercat lliure que freqüentment els reporta majors beneficis.

   Els perjudicis per a la Hisenda Pública són l'evasió d'impostos, fraus d'IVA, delicte fiscal i blanqueig de capitals. La majoria d'aquestes trames operen amb diner negre sostraient al fisc els impostos corresponents, ja que habitualment no existeixen factures per evitar deixar constància del comerç irregular.

   En l'operació, dirigida pel jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Terol, hi han participat agents de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de Terol, en col·laboració amb el Servei Aragonès de Salut, l'Agència Tributària de Terol i l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés