Diversos investigadors catalans mostren "mecanismes compensatoris" deguts a la malaltia
BARCELONA, 19 des. (EUROPA PRESS) -
Diversos investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han detectat que els pacients amb diabetis tipus 1 (DT1) tenen una xarxa de connectivitat cerebral diferent a la de les persones sanes, i que el cervell desenvolupa canvis funcionals, "mecanismes compensatoris" per adaptar-se a les alteracions cognitives de la malaltia, ha explicat el centre en un comunicat.
L'estudi, publicat a 'Plos One', liderat per diversos científics catalans i dut a terme en col·laboració amb universitats mexicanes, s'ha basat en tècniques de neuroimatge i models estadístics, i podria tenir implicacions en el diagnòstic de la diabetis i en l'estudi d'altres trastorns amb alteracions cognitives.
Segons l'anàlisi, aquestes adaptacions del cervell a la patologia "poden ser molt importants, perquè els pacients de diabetis tipus 1 desenvolupen xarxes de connectivitat molt diferents de les de les persones sanes", ha destacat el primer signant de l'estudi, el catedràtic de Psicologia Joan Guàrdia.
15 PACIENTS AMB DIABETIS
Els investigadors han explorat amb tècniques d'imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI) el patró d'activació de la connectivitat cerebral de 15 pacients amb diabetis de tipus 1 i d'un grup control de 15 persones sanes, mentre feien dues tasques de memòria amb estímuls visuals i es mesuraven els canvis en el flux de la sang segons les zones amb més consum energètic.
Encara que els resultats de les tasques de memòria van ser molt similars, "els pacients amb DT1 presentaven una reducció significativa de les àrees d'activació del cervell, en comparació del grup control, que mostrava una xarxa de connectivitat més complexa", han explicat els autors.
A més, les zones amb més connectivitat en els pacients amb diabetis eren principalment el cerebel i el nucli vermell, mentre que en els pacients sans, eren més actives altres àrees cerebrals que es posen en marxa normalment quan els individus duen a terme tasques de memòria.
"Aquests canvis, i el fet que els resultats de les tasques analitzades siguin similars, impliquen que el cervell genera mecanismes compensatoris per complir les demandes cognitives que li permeten funcionar millor", ha assenyalat Guàrdia.
ALTRES PATOLOGIES
L'anàlisi de les diferències a les xarxes de connectivitat cerebrals obre noves vies d'estudi d'altres grups de població, tant amb persones sanes com amb pacients de diferents patologies.
"Aquest estudi ens ha permès demostrar que una xarxa complexa pot caracteritzar el rendiment cognitiu en una tasca diferenciant entre grups. Actualment, estem desenvolupant la mateixa metodologia emprada en aquest estudi amb pacients amb deterioració cognitiva lleu, persones amb depressió i altres col·lectius amb alteracions cognitives", ha destacat l'expert.
Liderada pels científics de l'Institut de Neurociències i del d'Investigació de Sistemes Complexos (UBICS) de la UB Joan Guàrdia i Maribel Peró Cebollero, hi han participat els experts de les universitats mexicanes de Guadalajara --Geisa Gallardo i Andrés González-- i de la Michoacana de San Nicolás de Hidalgo --Esteve Gudayol--.
