VALNCIA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
El genoma de la filoxera, un insecte que va provocar diverses plagues fins arrasar les vinyes europees en el XIX, ha estat desxifrat per un equip internacional en el qual participen els investigadors Miquel Barber i David Martínez de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre de la Universitat de Valncia (UV) i del CSIC.
Aquest estudi, que s'ha publicat en la revista 'BMC Biology', confirma que la plaga prové d'Amrica del Nord i molt probablement de poblacions silvestres situades al llarg del curs superior del Mississipí.
Les conclusions ajuden a reconstruir la invasió biolgica que van desencadenar les plagues sobre les vinyes europees en el XIX i avana en les estratgies per millorar la productivitat en viticultura, destaca la UV en un comunicat.
La seqüenciació del genoma l'ha impulsada un consorci internacional format per més de 70 experts de vuit pasos que es va crear el 2011 i lidera l'Institut Nacional d'Agricultura de Frana. Compta amb el suport tcnic de la plataforma Inrae-Bipaa, encarregada de facilitar l'accés a recursos genmics sobre insectes associats a agroecosistemes.
En concret, el treball se centra en l'anotació d'un conjunt de gens relacionats amb el ritme circadi (un tipus de bioritme) i amb la inducció de la fase sexual. Es tracta de gens implicats en la fotorecepció, com també de gens candidats a desencadenar una resposta adequada a determinats canvis ambientals que produeixen modificacions en el cicle vital, explica l'investigador David Martínez.
Tant ell com Miquel Barber s'han dedicat a identificar i caracteritzar gens relacionats amb el cicle biolgic dels pugons, després de contribuir fa deu anys a seqüenciar i publicar el genoma de l''Acyrthosiphon pisum'.
Les filoxeres són insectes emparentats amb els pugons i hi comparteixen un cicle vital complex, amb el qual poden compartir mecanismes moleculars de control d'aquests cicles. D'aquí la participació dels investigadors de l'I2SysBio en el desxiframent del genoma de la filoxera.
La 'Daktulosphaira vitifoliae' és un insecte hemípter de la família dels filoxrids que es nodreix de la saba que obté de les arrels de les vinyes. Descrita per primera vegada el 1854 per l'entomleg Asa Fitch als EUA, va originar els primers brots d'infecció a Frana el 1863 fins que el van identificar definitivament el 1868 Bazille, Planchon i Sahut, membres de la Societat d'Agricultura d'Hérault a Montpeller.
L'intens comer de vinyes entre els Estats Units i Europa podria haver estat la porta d'entrada accidental de l'insecte, que es va estendre per Frana, el país més afectat per la plaga, i altres territoris europeus.
NOVA FAMÍLIA GNICA AMB MÉS DE 2.700 GENS
Les anlisis de la seqüncia de l'ADN nuclear de la filoxera revelen l'existncia de la família gnica més gran que s'ha identificat mai en un genoma. Amb gairebé 2.700 gens quan rarament se superen els 200, representaria un 10% del genoma de l'insecte.
Aquests gens, probablement essencials per a les interaccions entre la filoxera i la vinya, codifiquen les protenes que secreta l'insecte i podrien intervenir en la desactivació de les defenses bsiques de la planta.
A les vinyes de la regió d'origen, la coevolució entre la planta i la plaga hauria perms la resistncia de les vinyes a l'insecte. Per contra, les vinyes conreades a Europa no tenien un sistema de defensa adaptat per allunyar l'amenaa de la plaga i el seu "cctel letal" d'efectors.
El treball també confirma que la filoxera que va envair Europa procedeix de l'espcie 'Vitis riparia', un tipus salvatge de vinya americana. La informació que s'ha desxifrat permetr potenciar la millora gentica en la viticultura.
