Descobreixen que tres famílies de proteïnes són responsables del canvi cap al càncer
BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) de Barcelona han desxifrat per primera vegada l'epigenoma complet del tipus de leucèmia més freqüent, la leucèmia limfàtica crònica, i han obert la porta al desenvolupament de noves teràpies en proporcionar un mapa en alta resolució de les seves funcions.
L'estudi, publicat en la revista 'Nature Medicine', ha identificat més de 500 noves alteracions en la funció del genoma que són específiques d'aquesta leucèmia, i comparant-la amb el mapa de les cèl·lules sanes, ha revelat les regions que canvien la seva funcionalitat, "dianes potencials per a noves teràpies".
En comparar, han observat com les cèl·lules de la leucèmia són capaces de crear una infraestructura molecular molt eficient per créixer sense control: "Per dir-ho així, on abans hi havia un desert, les cèl·lules de càncer creen nuclis industrials", ha exemplificat la primera signatària, Renée Beekman, en un comunicat.
A això se suma el fet que han detectat que solament tres famílies de proteïnes semblen estar encarregades d'aquest canvi, un aspecte important perquè la seva acció pot ser inhibida amb fàrmacs en desenvolupament.
"Potser aquest és l'aspecte translacional més important de l'estudi, ja que ofereix una perspectiva terapèutica mitjançant la qual es puguin revertir les alteracions funcionals en la leucèmia", ha valorat el director de l'Idibaps i coautor del treball, Elias Camp, també director d'Investigació de l'Hospital Clínic.
El coordinador de l'estudi, Iñaki Martin-Subero, ha destacat que han identificat un total de 12 funcions diferents, després d'identificar els gens actius i inactius i les regions que, malgrat no contenir gens, controlen la seva expressió, així com les "zones fosques".
L'estudi compartirà amb altres investigadors aquesta font d'informació sobre la malaltia, i s'ha realitzat dins del context del Consorci Europeu Blueprint per a l'estudi de l'epigenoma i del Consorci Espanyol del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica, i han participat un total de 51 investigadors de 23 institucions de sis països.
BIOLOGIA COMPUTACIONAL
El mateix grup d'investigadors que ha participat en aquest estudi va publicar, fa uns anys, la seqüència del genoma i el metiloma de la leucèmia, i en aquest nou estudi han avançat en la caracterització molecular completa de la malaltia, amb tècniques de seqüenciació i eines de biologia computacional.
Per conèixer les funcions i la seva regulació "és necessari l'anàlisi integradora de múltiples capes epigenètiques", i davant el repte de l'anàlisi computacional de dades massives, els científics han comptat amb la col·laboració del Centre de Supercomputació de Barcelona, ha detallat Martin-Subero, cap del grup d'investigació en Epigenòmica Biomèdica de l'Idibaps.
Una vegada generades les dades, el repte s'ha centrat en com analitzar i integrar tantes capes d'informació, sobre el que Beekman, ha destacat: "Han estat tres anys intensos d'anàlisis informàtiques per poder completar el mapa funcional de la leucèmia".
