Uns 7 milions d'africans han hagut de buscar refugi en altres països i 10 milions més s'han vist desplaçats dins del mateix país
MADRID, 25 maig (EUROPA PRESS) -
Àfrica és un continent en moviment. Els seus habitants es traslladen dins dels seus països d'origen i cap a altres països del continent de manera constant, moguts en molts casos per aspiracions d'una vida millor però sobretot pels continus conflictes, la violència i cada vegada més els desastres naturals i els efectes del canvi climàtic.
A més, la població africana està experimentant un creixement exponencial que s'espera que faci que el nombre d'habitants del continent passi dels 1.200 milions que hi ha en l'actualitat a uns 2.500 milions al 2050, per la qual cosa atesos els problemes que afligeixen molts d'aquests països, en termes d'opcions de futur i d'inestabilitat, cal esperar que aquest moviment de persones continuï en el futur.
Els conflictes que travessen diversos països són un dels principals motors de desplaçament de persones. Així, segons l'últim Informe Mundial sobre Desplaçament Intern elaborat pel Centre per a l'Observació del Desplaçament Intern (IDMC) i el Consell Noruec per als Refugiats (NRC), el 2017 les guerres i la violència van obligar 5,5 milions d'africans a abandonar les seves llars, el doble que el 2016.
Aquesta xifra representa gairebé la meitat del total d'11,8 milions de desplaçats interns que va haver-hi per aquest motiu, i això malgrat que la població d'Àfrica només representa el 14 per cent del total mundial. És a dir, conflictes com els de el Sudan del Sud o República Centreafricana, o insurreccions com les de Boko Haram o Al-Shabaab, van empènyer gairebé 15.000 africans al dia a fugir ja que patien per les seves vides.
La República Democràtica del Congo (RDC) va ser el país que va registrar un major nombre de nous desplaçats interns, amb 2,2 milions. Aquest desplaçament va venir motivat principalment pel conflicte a la regió de Kasai, al sud del país, encara que segons les dades de l'ONU bona part d'aquests desplaçats --uns 700.000-- haurien tornat a les seves llars. No obstant això, la xifra oferta per l'IDMC suposa més que la suma dels tres següents països a la llista --el Sudan del Sud, Etiòpia i República Centreafricana--, amb 2,1 milions de desplaçats interns.
A més, la violència del grup terrorista Boko Haram va ocasionar més de 415.000 desplaçats interns a Nigèria, el Camerun, el Txad i el Níger, el primer país dels quals es va convertir en el més afectat, amb el 65 per cent d'aquests. En total, segons les dades de l'ONU, a la regió hi ha 2,2 milions de desplaçats interns, 1,7 milions només a Nigèria.
7 MILIONS DE REFUGIATS
La violència i la inestabilitat política també són motiu de desplaçament cap a altres països de la regió, i en menor mesura cap a altres continents, en particular a Europa. L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) estima que al continent hi hauria actualment uns 7 milions de refugiats, que se sumarien als prop de 10 milions de desplaçats interns.
El Sudan del Sud, escenari d'una guerra civil des del desembre del 2013, és el país que més refugiats ha generat, amb gairebé 2,5 milions, un milió dels quals es troben a Uganda, als quals s'afegeixen els gairebé 1,9 milions de desplaçats interns.
Els persistents conflictes a l'est de RDC, juntament amb l'esclat a Kasai i la crisi política per la negativa del president, Joseph Kabila, a deixar el càrrec després de concloure el seu mandat el desembre del 2016, han provocat l'èxode de més de 735.000 congolesos, la majoria dels quals han buscat refugi a Uganda.
La República Centreafricana és un altre dels focus d'emissió de refugiats i desplaçats. La situació al país, escenari d'un conflicte entre antics rebels Séléka --majoritàriament musulmans-- i milícies 'antibalaka' --predominantment cristianes-- des de finals del 2013, es va deteriorar el 2017. Com a resultat, un de cada cinc centrafricans s'han vist desplaçats, gairebé 700.000 d'ells dins del país --un xifra rècord-- i més de 500.000 als països veïns.
Un altre país al qual la inestabilitat política ha ocasionat un important desplaçament de població ha estat Burundi. Després de la decisió del president, Pierre Nkurunziza, d'optar a un tercer mandat el 2015, que va ocasionar una onada de violència i intimidacions, gairebé 425.000 burundeses han buscat refugi als països veïns, principalment a Tanzània.
SEQUERA I ALTRES DESASTRES NATURALS
Somàlia és un altre dels països on la població està en continu desplaçament. Segons l'informe d'IDMC, el 2017 la violència va ocasionar uns 388.000 desplaçats interns, tot i que va ser la greu sequera la que més desplaçats va generar, amb uns 892.000 somalis que van haver d'abandonar les seves llars després que la falta d'aigua afectés els seus mitjans de vida, principalment els seus caps de bestiar i cultius.
La franja del Sahel és una altra regió a la qual conflueixen inestabilitat i inseguretat al costat d'unes condicions meteorològiques adverses. En aquesta zona conflueix la insurrecció de Boko Haram al llac Txad, així com la creixent inseguretat per la presència islamista a Mali i cada vegada més a Burkina Faso, juntament amb una recurrent falta de pluges a parts del territori, la qual cosa deixa uns 2,4 milions de desplaçats interns i un milió de refugiats.
Els fenòmens meteorològics extrems, en particular les tempestes i inundacions, però també les sequeres, s'han convertit en una cosa recurrent a Àfrica. Segons l'informe de l'IDMC i el NRC, el 2017, uns 2,6 milions d'africans van haver d'abandonar les seves llars per aquest motiu. En general, aquest tipus de desplaçament "tendeix a implicar moviments a curt termini abans que les persones tornin", subratlla el document.
L'IDMC i el NRC han advertit que atès que la població i la urbanització de l'Àfrica Subsahariana augmentaran de manera dramàtica durant les properes dècades, i posaran més persones en risc de desastres, caldria fer front a la pobresa, la vulnerabilitat i el canvi climàtic per evitar un increment dels desplaçaments.
Com subratlla Oxfam en el seu informe 'Desarrelats pel canvi climàtic', a l'est d'Àfrica la pujada de les temperatures ha agreujat les sequeres de tal manera que encara que a les zones semiàrides d'aquesta regió és normal que les famílies migrin temporalment durant els anys més secs, si les sequeres tornen més greus i freqüents, aquesta migració podria ser permanent. Així s'estima que cada dècada entre el 1970 i el 1990 uns 2,3 milions d'africans van emigrar de manera permanent degut a les sequeres.
La sequera és un fenomen que s'ha notat amb virulència durant els darrers anys no només a Somàlia, sinó també a Etiòpia i Kènia, amb uns 3,7 milions de desplaçats en total, segons les estimacions. Però no afecta només la Banya d'Àfrica, sinó que també es nota en altres punts del continent, com la regió del Sahel, on la temperatura ha augmentat uns 2 graus i on cada vegada es noten més els efectes de les pluges erràtiques.
Unes pluges que cada vegada costa més predir, amb l'impacte que això té sobre la temporada de sembra i de cultiu en tot el continent i sobre la seguretat alimentària de la població, i que ocasionen greus inundacions.
Un exemple són les greus inundacions de les darreres setmanes als països de l'est del continent, que han deixat centenars de morts i ocasionat greus pèrdues no només en els cultius, sinó també a les infraestructures, per si mateixes molt deficitàries en alguns països. En total, s'estima que uns 1,2 milions de persones s'han vist afectades i unes 700.000 han hagut d'abandonar les seves llars.
Segons adverteix el Banc Mundial, tret que s'adoptin mesures el 2050 podrien registrar-se 86 milions de desplaçats a l'Àfrica Subsahariana pel canvi climàtic.
