Actualitzat 07/06/2018 17:08

Desenvolupen el primer fotofàrmac contra el Parkinson efectiu en animals

L'investigador de la UB, UBNeuro i l'Idibell Francisco Pruna
UB

Permetrà avançar en noves estratègies terapèutiques i millorar la qualitat de vida

BARCELONA, 7 juny (EUROPA PRESS) -

Un equip internacional ha dissenyat el primer fotofàrmac amb potencial terapèutic per lluitar contra la malaltia de Parkinson, el MRS7145, que s'ha mostrat efectiu en animals de laboratori 'in vivo', i que ha elaborat un equip liderat per investigadors de centres catalans i nord-americans.

El treball, publicat a 'Journal of Controlled Release', ha desenvolupat una teràpia que usa la llum --amb una determinada longitud d'ona-- per controlar l'activitat d'un medicament fotosensible i augmentar la seva precisió espacial i temporal, sense generar efectes perjudicials per a l'organisme.

En concret, es tracta d'un fàrmac derivat d'un antagonista selectiu d'un receptor d'una molècula, que en bibliografia científica s'han revelat com a potencials fàrmacs per combatre aquesta malaltia perquè participen en els mecanismes implicats en el control fi del moviment.

Ha liderat el treball l'investigador de la Universitat de Barcelona (UB) i el seu institut de neurociències (UBNeuro) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) Francisco Pruna, al costat del científic dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units Kenneth A. Jacobson, el del Colgate University Ernest G.Nolen i el de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jordi Hernando.

Han implantat una sèrie de fibres òptiques en el cos estriat dels animals de laboratori, i quan el cos "és irradiat amb llum violeta, el fàrmac actiu --que estava inactiu sense la llum-- s'allibera i bloqueja el receptor" a la regió del cervell indicada, responsable del control de l'activitat motora, ha relatat Pruna.

"Una precisió espaciotemporal més fina permetrà manipular els circuits neuronals amb més detall i establir el seu funcionament amb finalitats terapèutiques i neuroprotectores", ha destacat, i ha afegit que les fibres òptiques també podrien fer arribar la llum a gairebé qualsevol part del cos.

Encara que l'aplicació clínica d'aquest fotofàrmac en pacients és una fita encara llunyana, aquesta innovació farmacològica podria obrir camí a la investigació de noves solucions terapèutiques contra aquesta patologia crònica i en noves estratègies terapèutiques amb molècules fotosensibles, així com establir protocols clínics innovadors que millorin la qualitat de vida dels pacients.

EL DOBLE DE CASOS EL 2030

L'acció dels fàrmacs convencionals està limitada sovint per factors que poden reduir la seva eficàcia, que, a més, minva amb el pas del temps, la qual cosa obliga a canviar de medicament o augmentar la dosi; els efectes secundaris de les noves medicacions --com a moviments incontrolats del cos-- són també un denominador comú en la majoria de pacients.

La malaltia de Parkinson és el segon trastorn neurodegeneratiu més comú --després de l'Alzheimer-- i afecta a més de l'1% de la població, i l'Organització Mundial de la Salut preveu que el 2030 dupliqui la seva prevalença --amb més de 12 milions de persones, enfront dels sis actuals--.

Contingut patrocinat