Publicat 28/12/2019 18:25

Desenvolupen un mtode per detectar molcules de microARN associades al cncer a través de la sang

Anlisi de sang
PIXABAY/BOKSKAPET - Archivo

MADRID, 28 des. (EUROPA PRESS) -

Investigadors de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (EUA) han desenvolupat un mtode per capturar i comptar microARN associats al cncer i que es poden detectar en la sang o el srum, amb resolució de molcula única, en lloc del mostreig invasiu de teixits que es fa servir habitualment per al diagnstic.

Tal com ha explicat el líder de l'estudi i director del Laboratori de Microtecnologia i Nanotecnologia Holonyak a Illinois, Brian Cunningham, les cllules canceroses contenen mutacions gentiques que els permeten proliferar sense control i evadir el sistema immunitari, i algunes d'aquestes mutacions apareixen en microARN.

"Hi ha molcules específiques de microARN la presncia i concentració de les quals se sap que estan relacionades amb la presncia i l'agressivitat de tipus específics de cncer, per la qual cosa es coneixen com a biomarcador que poden ser la molcula objectiu per a una prova de diagnstic", ha afegit.

El grup de Cunningham va desenvolupar una tcnica anomenada Microscpia d'Absorció de Ressonador Fotnic per capturar i comptar biomarcadors de microARN. En collaboració amb el professor Manish Kohli al Moffitt Cancer Center a Florida, van provar PRAM en dos microARN que són marcadors coneguts per al cncer de prstata.

Llavors, van descobrir que era prou sensible com per detectar petites quantitats que estarien presents en el srum d'un pacient, per també prou selectiu com per detectar el marcador entre un cctel de molcules que també estarien presents en el srum. L'equip ha publicat els seus resultats a 'Proceedings of the National Academy of Sciences'.

UN DISPOSITIU AMB BIOSENSIBILITAT

"Un dels principals desafiaments de la biosensibilitat és mantenir la sensibilitat i la selectivitat al mateix temps. Es desitja que sigui prou sensible com per detectar quantitats molt petites, per no que capti cada ARN en la sang, sinó que aquesta seqüncia específica sigui el seu objectiu", ha explicat l'estudiant graduat i coautor de la investigació Nantao Li, que ha indicat que PRAM aconsegueix totes dues qualitats combinant una sonda molecular i un sensor de cristall fotnic.

La sonda, ha detallat, s'associa molt específicament a un microARN designat i té una tapa protectora que es desprn quan troba i s'uneix al biomarcador objectiu. D'altra banda, l'extrem oposat de la sonda pot unir-se al sensor, produint un senyal visible a través d'un microscopi.

Cada sonda individual que s'uneix envia un senyal separat que els investigadors poden comptar. Aix significa que els investigadors poden detectar quantitats molt més petites que els mtodes tradicionals com la fluorescncia, que han de superar un cert llindar per emetre un senyal mesurable. En aquest sentit, poder comptar cada biomarcador també comporta el benefici addicional de permetre als investigadors monitorar els canvis en la concentració del biomarcador al llarg del temps.

"Amb PRAM, injectem una mostra en una solució i obtenim una lectura en dues hores", ha presumit la investigadora postdoctoral Taylor Canady, que ha plantejat que altres tecnologies que produeixen lectures d'una sola molcula requereixen de processament addicional i passos addicionals, i requereixen un dia o més d'espera; PRAM sembla molt més factible clínicament. "A més, en fer servir un senyal ptic en lloc de fluorescncia, algun dia podríem construir un dispositiu miniaturitzat que no necessiti un tcnic de laboratori capacitat", ha afegit.

L'enfocament PRAM podria adaptar-se a diferents microARN o altres biomarcadors, i és compatible amb les plataformes de microscopis existents, segons han assegurat els investigadors. "Aquest enfocament fa que la idea de fer una 'bipsia líquida' per a molcules relacionades amb el cncer de baixa concentració estigui un pas més prop de la realitat", ha dibuixat Cunningham.

Els resultats de la prova, ha exposat, podrien dir-li a un metge si un rgim de quimioterpia est funcionant, si al cncer d'una persona s'est desenvolupant una nova mutació que el faria resistent a un medicament, o si una persona que havia estat tractada prviament per cncer podria estar tenint una remissió.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés