Publicat 10/04/2018 15:15CET

Desenvolupen un mètode que detecta a l'orina la cistinúria, fins i tot abans de manifestar símptomes

MADRID, 10 abr. (EUROPA PRESS) -

Un nou mètode dissenyat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) permet diagnosticar la cistinúria, una malaltia renal, abans que presenti símptomes i en un termini de només una hora mitjançant una senzilla anàlisi d'orina.

Segons els investigadors de l'estudi, que han estat publicats en la revista 'Angewandte Chemie', el grup ha dissenyat una xarxa molecular que desencadena una reacció fluorescent davant la presència de cisteïna o cistina.

"Permet detectar de forma ràpida la malaltia abans que es produeixin els cristalls, la qual cosa permetria fer un diagnòstic precoç i establir un tractament preventiu abans que l'aparició dels símptomes", explica l'investigador del CSIC Ignacio Alfonso, de l'Institut de Química Avançada de Catalunya.

La cistinuria és una malaltia metabòlica hereditària que afecta un de cada 7.000 nascuts. Es caracteritza per la presència d'altes concentracions de l'aminoàcid cisteïna en l'orina, que apareix com a cristalls de cistina, i origina càlculs en el tracte urinari.

Els símptomes són els habituals d'un còlic de ronyó: fort dolor en l'esquena i el costat, així com l'aparició de sang en l'orina.

En l'actualitat aquesta malaltia manca de cura i el seu tractament s'acostuma a basar en la ingestió d'aigua en abundància i anar amb compte amb la dieta per disminuir la concentració de cistina en l'orina.

Els avantatges d'aquest mètode, que ja ha estat patentat, enfront dels mètodes habituals, és que "és senzill, ràpid i es pot fer en un laboratori convencional".

Funciona tant amb l'aminoàcid cisteïna com amb el dímer cistina, i només amb ells, per la qual cosa és molt selectiu i redueix en gran manera la possibilitat de falsos positius.

A més, és capaç de diferenciar entre orines amb diferents quantitats de cisteïna: des de nivells normals a concentracions anormalment altes però que encara no han generat els càlculs. "Això últim és especialment important en l'elaboració d'un diagnòstic precoç per prevenir els símptomes", afegeix.

Actualment, la manera més bàsica de detectar-la consisteix en l'observació al microscopi dels cristalls de cistina en una mostra d'orina.

"És senzill, però aquests cristalls apareixen amb els símptomes, per la qual cosa no és un bon mètode de prevenció", afegeix Alfonso.

El segon sistema es basa en reacció de cianonitroprussiat sòdic davant la presència de cisteïna en l'orina. Es tracta d'un test poc selectiu i amb alta incidència de falsos positius en pacients que estiguin prenent el mucolític N- acetilcisteïna.

Finalment, es troben les anàlisis genètiques, però presenten dificultats en l'aplicació de protocols de prevenció, a més de ser més cars i laboriosos.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés