BARCELONA 6 febr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi internacional en el qual han participat investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) --del CSIC i l'Universitat Pompeu Fabra-- ha descrit la base genètica dels tèrmits que explica com es van convertir en insectes organitzats socialment.
Els investigadors han seqüenciat per primera vegada el genoma d'una panerola --'Blattella germanica'-- i d'una espècie de tèrmit --'Cryptotermes secundus'-- amb l'objectiu de trobar les claus de l'evolució de l'eusocialidad, la forma de vida col·lectiva d'aquests insectes.
Els genomes, l'activitat genètica i el proteoma --sèrie de proteïnes que codifiquen per a un genoma-- de tres espècies de tèrmits es van comparar amb les de la panerola i amb 15 insectes més.
Amb l'ajuda d'algoritmes, es va reconstruir la configuració genètica dels avantpassats dels actuals tèrmits amb la finalitat de detectar l'aparició de les mutacions que van permetre l'evolució de l'eusocialidad.
L'estudi, publicat a 'Nature Ecology and Evolution', ha revelat que hi ha regions del genoma que codifiquen quimioreceptores, unes proteïnes implicades en la comunicació mitjançant estímuls químics.
COMUNICACIÓ QUÍMICA
Un dels investigadors Xavier Bellés ha remarcat que la comunicació és essencial en totes les interaccions biològiques, i que en el cas dels insectes "es comuniquen, sobretot, químicament".
Una anàlisi ha permès mostrar que una família de quimioreceptores present en els tèrmits i diferent a la de les abelles i formigues es va especialitzar en el reconeixement de les feromones.
ABELLES I FORMIGUES
"Es tracta d'un cas clàssic de l'evolució convergent: tant en els tèrmits com les abelles i les formigues van desenvolupar mecanismes moleculars similars cap a un estil de vida eusocial, estant sotmesos a pressions selectives similars", ha dit l'expert en genòmica de la Universitat de Münster (Alemanya) Mark Harrison.
Els investigadors van trobar altres indicis de més convergències, com el cas d'uns gens que juguen un paper clau en la síntesi d'hidrocarburs en la cutícula dels insectes i que podrien ser importants en la comunicació.
Un dels resultats de l'estudi és que els canvis en el genoma que van afavorir les adaptacions moleculars dels tèrmits es van produir gràcies als transposones, regions d'ADN que tenen capacitat de duplicar-se i canviar de posició.
