BARCELONA 15 nov. (EUROPA PRESS) -
Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert a la Cova Bonica de Vallirana (Barcelona) més de 300 restes humanes d'uns 7.400 anys d'antiguitat que corresponen almenys a set persones, entre les quals hi hauria un individu adult i la resta serien nens d'entre 3 i 13 anys.
La troballa, que s'ha publicat a la revista 'Journal of Archaelogical Science: Reports', se situa en un dels pocs conjunts de restes que hi ha a la Península Ibèrica pertanyents a les primeres poblacions agrícoles i ramaderes del Neolític, ha informat aquest dijous la UB en un comunicat.
Els arqueòlegs treballen amb la hipòtesi que les restes humanes possiblement no es van enterrar de la mateixa manera que en l'actualitat, sinó que el ritu funerari va consistir a dipositar els esquelets en aquesta cova de Vallirana en una espècie d'ossera col·lectiva.
A més de les restes, també s'han trobat altres materials arqueològics que podrien haver format part del seu aixovar funerari, entre els quals destaquen una peça de collaret feta amb coral vermell, una troballa molt singular.
PRÀCTIQUES FUNERÀRIES
L'article conclou que les pràctiques funeràries i rituals del neolític són difícils de reconstruir, ja que els ossos humans es troben dispersos i només un estudi multidisciplinari és capaç d'avaluar les diferents activitats.
El treball també ha posat al descobert l'existència d'altres artefactes arqueològics, com ceràmiques de tipus cardial, que, al costat de les impreses són les primeres que es documenten a la Península Ibèrica.
S'han trobat altres instruments com eines fetes d'os polit, com espàtules i punxons, i eines lítiques de cristall de roca i sílex.
Aquest tipus d'elements indiquen que els habitants de la Cova Bonica pertanyien a societats agrícoles i ramaderes que es desplaçaven per un territori més ampli, que abasta des de la vall del riu Llobregat fins a l'actual ciutat de Barcelona.
La Cova Bonica, destruïda parcialment per una mina de calcita, va ser descoberta com a jaciment i excavada per primera vegada el 1936, i des del 2008 arqueòlegs de la UB hi realitzen excavacions.
