BARCELONA 17 maig (EUROPA PRESS) -
Investigadors de la unitat mixta de Nanomalària IBEC/ISGlobal han mostrat que certs sucres obtinguts a partir d'organismes marins inhibeixen el creixement d'un dels paràsits que causa la malària, 'Plasmodi falciparum', en bloquejar la seva capacitat d'envair els glòbuls vermells.
L'estudi, publicat en la revista 'Scientific Reports', obre noves vies per al desenvolupament de medicaments antimalàrics contra els quals Plasmodi no sembla desenvolupar resistències.
"Els organismes marins són una font rica en polisacàrids sulfatacions (sucres) similars a l'heparina", ha dit la investigadora de la unitat mixta Ibec/ISGlobal i primera autora de l'estudi, Joana Marques.
"L'avantatge és que les esmentades molècules tenen activitats anticoagulants prou petites per ser utilitzades en la sang circulant a les seves concentracions actives sense incórrer en el risc d'hemorràgia interna", ha afegit.
Quan el paràsit de la malària entra en el torrent sanguini, envaeix les cèl·lules del fetge per produir milers de merozoits --una fase del cicle de vida del paràsit Plasmodi--.
Dites merozoits tornen a incorporar-se al torrent, on infecten els glòbuls vermells i aconsegueixen escapar a la vigilància del sistema immunitari.
Des de fa temps se sap que algunes biomolècules com l'heparina poden bloquejar l'adhesió i entrada dels merozoits als glòbuls vermells, tot i que l'heparina no és un bon candidat terapèutic a causa que les quantitats necessàries per al tractament de la malària podrien provocar hemorràgies internes.
COGOMBRES DE MAR, ALGUES VERMELLES I ESPONGES MARINES
A l'estudi, els autors van explorar la capacitat antimalàrica de polisacàrids sulfatacions semblants a l'heparina, derivats de cogombres de mar, algues vermelles i esponges marines, i van trobar que els esmentats compostos inhibeixen de manera significativa el creixement de Plasmodi falciparum, encara a concentracions baixes a les quals no tenen activitat anticoagulant.
A més, la majoria dels compostos analitzats van augmentar la supervivència de ratolins infectats amb una altra espècie de Plasmodi, fins i tot en algun dels ratolins infectats, van observar l'aparició d'anticossos contra el paràsit, la qual cosa suggereix que el fet d'endarrerir la invasió dels glòbuls vermells afavoreix la generació d'una resposta immune contra el paràsit.
