Descobreixen que la microbiota intestinal és "transcendental" en l'hepatitis alcohòlica

Publicat 2/12/2019 13:27:51CET
Ciclo de vida del virus de la hepatitis C
ALIX POULOT

L'estudi obre una nova via per tractar aquesta greu enfermetat, amb una elevada mortalitat

BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -

Un estudi internacional amb lideratge nord-americà i amb participació del Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR), l'Hospital Clínic de Barcelona i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) ha descobert que la microbiota intestinal té un paper "transcendental" en el desenvolupament de l'hepatitis alcohòlica.

El treball, publicat en la revista 'Nature' i dirigit per Bernbd Schnabl de la Universitat de Califòrnia (Estats Units), ha descobert nous mecanismes de l'hepatitis alcohòlica (HA), la forma més greu de la malaltia hepàtica alcohòlica, que actualment té una elevada mortalitat.

En concret, han descobert que el bacteri Enterococcus Faecalis secrega una proteïna --anomenada citolisina-- que circula per la sang i causa dany cel·lular en el fetge, i afavoreix la fallida hepàtica; aquest bacteri és un germen que no es troba en el microbioma normal, però que en els pacients amb hepatitis alcohòlica representa el 5,6% dels bacteris fecals.

Els investigadors van evidenciar que els pacients que presenten ceps del bacteri E. Faecalis productors de citolisina en sang tenien més mortalitat: gairebé el 90% dels pacients --d'un total de 25-- amb hepatitis alcohòlica i la proteïna positiva van morir dins dels 180 dies posteriors a l'ingrés hospitalari, davant del 4% que la tenien negativa, d'un total de 54.

L'investigador del Cibererhd i del Clínic Juan Caballería ha destacat que gràcies a això consideren "que la detecció del gen de la citolisina en la femta en aquests pacients podria ser un biomarcador òptim per determinar la gravetat de la malaltia hepàtica i el risc de mort", ha dit en un comunicat del Vall d'Hebron.

Això "suposaria poder establir teràpies personalitzades en funció de l'estat d'aquesta proteïna", en una malaltia que actualment basa el seu tractament en corticoesteroides i compta amb una escassa eficàcia en molts casos, i l'única possibilitat de cura és el trasplantament precoç de fetge.

També van detectar que les estratègies dirigides a reduir l'acció d'aquesta proteïna disminuïen el dany hepàtic en ratolins exposats a l'alcohol: "Creiem que és necessari fer estudis clínics controlats per comprovar la seguretat i l'eficàcia d'aquesta estratègia en pacients amb hepatitis alcohòlica greu mitjançant fàrmacs que redueixin l'alliberament o l'acció de la proteïna citolisina", ha dit.

ESTUDI EN PERSONES I RATOLINS

En diferents parts de l'estudi es van analitzar 158 persones, entre les quals hi ha 26 que van fer de grup de control (bevedors socials), 44 pacients bevedors de risc però sense hepatitis alcohòlica i 88 que sí sofrien la malaltia, pertanyents a la xarxa de centres clínics del Consorci InTeam a Espanya, Estats Units, Mèxic, Gran Bretanya i França.

Els investigadors van analitzar mostres fecals i de sèrum de malalts d'hepatitis alcohòlica A i en ratolins --models murins d'hepatopatía alcohòlica--, i van transferir femta de persones amb hepatitis alcohòlica amb citolisina positiva i negativa a ratolins exposats a l'alcohol.

Els animals amb microbiomes intestinals positius per citolisina van desenvolupar una malaltia hepàtica induïda per alcohol més greu i van sobreviure en menor mesura que els ratolins sense citolisina.

Finalment, una teràpia amb un bacteriòfag dirigit contra els ceps d'E. Faecalis productores de citolisina va ajudar a evitar la lesió hepàtica, la qual cosa "pot obrir la porta a desenvolupar i a comprovar la utilitat d'estratègies terapèutiques" dirigides a aquest bacteri i la proteïna que segrega, ha destacat l'investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR, Víctor Vargas.

Aquesta investigació s'ha publicat pel Consorci InTeam, coordinat per Ramón Bataller de la Universitat de Pittsburgh (Estats Units) i compta amb la participació dels investigadors del CIBEREHD Juan Caballería, de l'Hospital Clínic de Barcelona; i amb Víctor Vargas i Meritxell Ventura-Cots de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.

Contador