És un conjunt "excepcional" per la seva singularitat i estat de conservació
TARRAGONA, 17 març (EUROPA PRESS) -
Un grup d'espeleòlegs ha descobert més d'un centenar de gravats prehistòrics a la cova de la Vila de la Febró (Tarragona), del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg i que són "excepcionals tant per la seva singularitat com per l'excel·lent estat de conservació".
La troballa, presentada aquest divendres, s'ha produït en una petita cova descoberta intacta i és "una de les poques representacions d'art esquemàtic subterrani del territori", informa la Conselleria de Cultura de la Generalitat i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes).
El descobriment dels gravats es va produir el 13 de maig del 2021 en unes exploracions i treballs topogràfics per part d'un grup d'espeleòlegs a la zona coneguda com barranc de la cova del Corral.
Allà van trobar la cova de la Vila, una cavitat excavada per Salvador Vilaseca durant els anys 40 i de la qual s'havia perdut la ubicació: a través d'una de les entrades al sistema subterrani van aconseguir obrir l'accés en un petit forat que els va portar a una sala oval de més de 90 metres quadrats.
Després de rebre fotografies del lloc per part dels espeleòlegs, els investigadors Ramon Viñas i Josep Vallverdú van visitar la cova per confirmar l'autenticitat històrica del conjunt de gravats, notificada després a la Conselleria.
"MILLORS COMPOSICIONS D'ART ESQUEMÀTIC"
Sobre el conjunt d'art rupestre de la Sala dels Gravats de la cova de la Vila, han afegit que "malgrat no haver-ne començat la fase d'estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d'art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània".
En una de les parets de la cova s'ha identificat una àmplia sèrie de representacions esquemàtic-abstractes, de disseny molt simple, i el panell està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una sobre l'altra, i a cadascuna hi ha diferents figures gravades amb el seu propi significat i simbolisme.
Segons Viñas, aquesta composició del panell de la Sala dels Gravats és insòlita i indica una "cosmovisió per part de les poblacions del territori durant el procés de la neolitització".
Una de les singularitats d'aquest mural és que es va fer exclusivament amb la tècnica del gravat, bé sigui mitjançant una eina de pedra o fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits.
Es representen figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles, i destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i equins), esteliformes i reticulats, a més d'una composició que "recorda un ídol oculat".
Els experts han afirmat que el conjunt és molt homogeni estilísticament i presenta escasses superposicions, i des del punt de vista estilístic s'emmarca en l'art esquemàtic postpaleolític, un art associat a comunitats agricultores i ramaderes.
BÉ CULTURAL
L'estat de conservació dels gravats de la cova de la Vila és "excepcional", alhora que delicat per la inestabilitat del suport on es troben: es tracta d'una superfície tova i humida en què els canvis de condicions atmosfèriques a la sala podrien alterar la conservació del panell.
La Generalitat, l'Ajuntament i l'Iphes han treballat per al tancament tant exterior com interior de la cova i garantir-ne la conservació física, i per consolidar-ne la protecció el Govern ha declarat el jaciment bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica.
La Conselleria treballa en la documentació digital mitjançant fotogametria i l'escaneig làser que permeti crear un model 3D de la cavitat, ja que, en no tenir accés lliure, aquesta documentació servirà per difondre els gravats.
