CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 27 (EUROPA PRESS)
Un equip de científics de l'Institut de Ciència de Materials de Sevilla (CSIC-US) han descrit els mecanismes de condensació de l'aigua que tenen lloc en la superfície de nanotubs de diòxid de titani, després d'haver-ho irradiat amb llum ultraviolada a l'estació NAPP de la línia de llum del Sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).
L'exposició a aquesta llum permet que canviï de ser repel·lent a l'aigua --hidrofòbica-- a tenir afinitat --hidròfila--, i gràcies a aquesta propietat reversible es pot "ajustar l'atracció del material per a l'aigua segons interessi", tal com ha informat el Sincrotró Alba aquest dimarts en un comunicat.
En aquest sentit, els investigadors han apuntat "possibles aplicacions" d'aquesta tècnica en àmbits com el del transport i l'arquitectura amb la fabricació de superfícies que no s'entelin.
Aquest canvi de comportament amb l'aplicació d'aquesta tècnica era coneguda en aquest camp, encara que hi ha gran "controvèrsia" sobre què succeeix en dimensions més petites com els nanotubs, i per aquesta raó el CSIC-US ha usat una combinació sense precedents de dues tècniques per obtenir informació complementària a diferents escales.
Així, l'ús d'un microscopi electrònic de rastreig ha permès observar els materials in situ; quan la superfície és hidrofòbica l'aigua es condensa en forma de microgotes, i en aplicar la llum utravioleta inunda el nanotub des de l'interior a l'exterior.
D'altra banda, en afegir vapor d'aigua, la intensitat és menor en el costat de senyal d'aigua en la mostra irradiada, corroborant que la condensació va de l'interior a l'exterior de la capa.
Els resultats han permès comprendre els processos de fotoactivació del diòxid de titani, un material molt usat en el desenvolupament de fotocatalitzadors, biomaterials i superfícies auto-rentables.
