BARCELONA, 5 abr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors internacionals liderats per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona han descobert que inhibir una proteïna, la Galectina-1 (Gal1), podria frenar el desenvolupament del tipus més comú de càncer de pàncrees --el 85% dels casos--, l'adenocarcinoma ductal pancreàtic, que és molt agressiu i no té encara cap tipus de tractament curatiu.
L'estudi preclínic, publicat per 'PNAS', ha certificat en ratolins el paper d'aquesta proteïna en el desenvolupament cancerígen, la qual cosa "obre vies traslacionals molt interessants i indica que fa falta avançar en el possible ús clínic d'aquesta nova diana molecular", ha explicat la investigadora de l'IMIM i l'IIBB-CSIC Pilar Navarro.
Navarro, que ha liderat el treball al costat del científic de l'Institut de Biologia i Medicina Experimental de Buenos Aires (Argentina) Gabriel Rabinovich, ha destacat que el grup ja havia demostrat anteriorment el potencial d'aquesta proteïna, però en aquesta ocasió ho ha comprovat en un model transgènic de ratolí desenvolupat al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).
FALTA VALIDAR EN HUMANS
Aquest ratolí presentava la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, la mutació de l'oncogen KRas, amb la qual cosa han pogut "recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s'observa en humans", aconseguint que progressi el tumor més lent en eliminar aquesta proteïna, però encara cal fer nous estudis que validin en humans el que podria ser el primer tractament efectiu per a aquest tumor.
Els resultats mostren que "la inhibició d'aquesta proteïna frena el creixement del tumor i restableix la vigilància del sistema immunitari per reconèixer i rebutjar les cèl·lules tumorals, la qual cosa dificulta que el tumor segueixi progressant", ha explicat la investigadora Neus Martínez-Bosch, primera signant de l'estudi al costat de Carlos Orozco.
Aquests tumors es desenvolupen en un microambient particular, que es considera una de les claus per entendre el seu desenvolupament i la seva resistència a quimioteràpies, i per estudiar-lo han treballat en quatre aproximacions diferents per veure com afecta la inhibició d'aquesta proteïna, realitzada en cèl·lules humanes, in vitro, in vivo, amb models de ratolí i estudis moleculars genòmics de gran escala.
Oncòlegs de l'Hospital del Mar i grups d'investigació dels Estats Units i l'Argentina han col·laborat també en l'estudi, que ha rebut la primera ajuda de les beques Carmen Delgado/Miguel Pérez Mateo de l'Associació Espanyola de Pancreatologia (Aespanc) i de l'Associació Càncer de Pàncrees (Acanpan).
L'adenocarcinoma ductal pancreàtic és el quart tipus de càncer en nombre de morts relacionades amb aquesta malaltia, i el 2016 es van detectar 606 casos de càncer de pàncrees en homes i 562 en dones a Catalunya.
Té una supervivència de només el 8% al cap de cinc anys, i es calcula que el 2030 podria ser la segona causa de mort per càncer als països desenvolupats.
