BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona han descobert que el fetge i el cervell es comuniquen per regular la fam, ha informat aquest dijous el centre en un comunicat.
L'estudi, publicat en la revista 'Diabetis', revela a nivell molecular per primera vegada que el que passa en el fetge té efectes directes sobre la gana, ha afirmat el científic de l'IRB que ha liderat la investigació, Joan J.Guinovart.
El fetge emmagatzema la glucosa i el sucre sobrant en forma de glicogen --cadenes de glucosa--, que després allibera segons les necessitats energètiques del cos.
Els investigadors han descobert que tenir aquestes reserves altes evita que els ratolins s'engreixin tot i que se'ls ofereixi una dieta molt apetitosa, ja que se senten saciats.
La clau de la connexió entre el fetge i el cervell és l'ATP, la molècula usada per tots els organismes vius per proporcionar energia a les cèl·lules, que està alterada en els pacients diabètics i obesos.
Aquests pacients no acumulen bé la glucosa en el fetge i aquest és un dels motius pel qual tenen massa sucre en la sang --hiperglucèmia--, el que dificulta aquesta regulació de la fam.
Entendre millor el funcionament de la diabetis i l'obesitat acosta a propostes noves de dianes terapèutiques per trobar solucions, ha explicat Guinovart.
Ha recordat que aquestes patologies es poden prevenir amb una dieta equilibrada i fent exercici diari: "Només amb bons hàbits els casos de diabetis de tipus 2 caurien a la meitat".
Segons l'OMS, la diabetis --de la qual aquest divendres se celebra el Dia Mundial-- afecta a més de 382 milions de persones en el món i preveu que el 2035 afectarà una de cada deu persones.
L'obesitat està estretament relacionada amb la diabetis de tipus 2, la forma més freqüent: el 2008 més de 200 milions d'homes i prop de 300 milions de dones patien obesitat.
EXPERIMENT AMB RATOLINS
Els científics es van preguntar per què els ratolins que acumulaven més glicogen no engreixaven malgrat proporcionar-los una dieta gustosa, i van comprovar que menjaven menys i que en el seu cervell havia escasses molècules estimulants de la fam i moltes més depressores.
"Hem vist que correlacionen perfectament nivells alts de glicogen en el fetge, nivells constants d'ATP, i nivells alts de molècules sadolladores en el cervell de ratolins", ha afirmat una de les investigadores.
