BARCELONA 31 gen. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona han descobert que estudiar el cervell sota els efectes de substàncies psicotròpiques com l'LSD aporta dades "molt rellevants" sobre trets psicològics com la personalitat i la creativitat, així com per a la millor caracterització de malalties psicològiques i psiquiàtriques.
El treball, publicat a 'Scientific Reports', ha aplicat una metodologia analítica que va explorar els efectes combinats de la música i els estats psicodèlics induïts per LSD al cervell, però també com aquestes dinàmiques es veuen afectades per la presència d'estímuls complexos i naturals com la música.
En la part experimental van participar 12 individus, als quals es va assignar sis possibles condicions: els efectes del LSD, placebo, LSD o placebo mentre escoltaven música, i ambdues situacions després de la sessió musical.
Aquest nou mètode ha permès descompondre les dades de ressonàncies magnètiques funcionals (IRMf) de cervells en estat de repòs i sota els efectes de l'LSD, per a un conjunt d'estats independents.
Els estats de la intel·ligència es defineixen com a patrons espacials formats per una activitat completament sincronitzada, cadascuna associada a una longitud d'ona espacial diferent --cridada connectoma harmònic--.
Aquesta descomposició de l'activitat en una suma d'estats específics ha permès caracteritzar la freqüència dominant segons l'activitat cerebral sota LSD i/o placebo, així com la dinàmica subjacent referent a la distribució de freqüències, entre un repertori possible d'estats, i ha aportat a les neurociències noves eines basades en conceptes físics.
UNA REORGANITZACIÓ
Per caracteritzar l'activitat cerebral durant l'estat psicodèlic induït per LSD, els autors s'han centrat en dues propietats dels estats cerebrals, i tots dos paràmetres s'han trobat alterats sota els efectes d'aquest estupefaent.
A més, s'ha vist que LSD provoca una reorganització de la dinàmica cerebral propera a l'estat crític, és a dir, un estat que se situa en el límit entre dues tendències oposades de connexió neuronal: un ordre intermitent i un desordre caòtic.
Han participat en el treball científics com el director del Centre de Cognició i Cervell (CBC) i professor d'investigació Icrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, Gustavo Deco, i la investigadora doctoral del seu equip i primera autora del treball, Selen Atasoy, a més d'investigadors vinculats a l'Imperial College de Londres, a la Universitat d'Oxford (el Regne Unit) i a la d'Aarhus (Dinamarca).
