BARCELONA, 25 Feb. (EUROPA PRESS) -
Un estudi internacional amb participació del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que els bacteris de l'Àrtic usen unes proteïnes vinculades a la llum durant la nit polar, quan impera la foscor, ha informat el centre en un comunicat aquest dimecres.
La troballa, publicada a 'The ISME Journal', s'ha basat a l'anàlisis de seqüències genètiques dels microorganismes de l'Àrtic durant la nit polar, que ha revelat que l'activitat de la proteorodopsina, una proteïna fotoactiva que permet al bacteri créixer i orientar-se, té més activitat el desembre, quan la foscor és total, que en els mesos de juny i juliol.
Això suggereix "que l'expressió sostinguda d'aquesta proteïna fotoactiva ha de tenir una altra funció i donar als bacteris algun avantatge competitiu que els permet sobreviure en la foscor", segons ha explicat l'investigador del CSIC i autor principal de l'estudi, Carles Pedrós Alió.
Els bacteris àrtics segueixen expressant la proteorodopsina en la nit polar de l'Àrtic canadenc, entre novembre i gener: "El fet sorprenent és que la expressió més gran de proteorodopsina l'hem detectada el desembre, quan la foscor és total, fins i tot és més gran que el juliol".
A partir del gener, l'expressió de la proteorodopsina decreix però es manté activa, amb dos moments en els quals es dóna un augment de l'expressió --l'abril i entre juny i juliol--, tot i que els nivells no són tan alts com els que es donen al desembre.
És possible que els bacteris aprofitin la sensibilitat a la llum de la proteorodopsina per acostar-se a animals marins, com peixos, crustacis i calamars, que amb molta freqüència són bioluminiscents, el que "els donaria l'oportunitat d'acostar-se a una font aliment durant l'època més difícil de l'any", ha augurat Pedrós Alió.
TRENCAGLAÇ CANADENC
El treball és un dels resultats d'una campanya oceanogràfica feta des de novembre del 2007 fins al juny del 2008, quan el trencaglaç canadenc Amundsen va ser en aigües de l'Àrtic canadenc fins que es va formar el gel amb l'arribada del fred.
En aquella expedició van participar més de 350 científics de 27 països, treballant en torns de sis setmanes, durant els que van poder prendre mostres dels microorganismes que estan a l'inaccessible mar gelat, sota una capa de gel de més d'un metro de gruix, durant els mesos de foscor.
Són aquestes mostres les que s'han analitzat i cap a les quals ara s'han presentat els resultats, que al seu torn llancen noves incògnites sobre les estratègies de supervivència i la biodiversitat dels microorganismes.
