Investigadors espanyols troben una possible diana terapèutica
BARCELONA, 18 gen. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Consorci Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) han identificat activadors d'una proteïna mitocondrial --la Mitofusina 2-- que podria evitar la resistència a la insulina de pacients amb diabetis de tipus 2, ha publicat la revista 'Cell Chemical Biology'.
Una deficiència en aquesta proteïna condueix a l'aparició de resistència a la insulina, un dels defectes inicials que condueixen al desenvolupament de la diabetis de tipus 2, per la qual cosa l'estudi s'ha centrat en la recerca d'activadors d'aquesta proteïna, que seran possibles dianes de tractament.
L'investigador de l'IRB Barcelona Antonio Zorzano i el de la Universitat de Barcelona (UB) Fernando Albericio han liderat l'estudi, en el qual han participat biòlegs i químics del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i del CIBER de Bioingeniería, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), amb experiència en química sintètica, cribatge de molècules i anàlisi funcional.
Els investigadors han conclòs que prevenir la disminució en els nivells d'aquesta proteïna pot ser una estratègia terapèutica rellevant per impedir l'aparició de resistència a la insulina en persones susceptibles o en pacients diabètics.
Aquesta proteïna és un regulador clau de moltes funcions de les parts de les cèl·lules encarregades de subministrar energia necessària per al seu funcionament, els mitocondris, així com de les cèl·lules en el seu conjunt.
S'expressa a nivells anormalment baixos en teixits de pacients amb diabetis, i a través d'estudis de cribatge fenotípic i de validació en cèl·lules humanes, s'ha pogut demostrar el seu paper "en el desenvolupament de moltes de les alteracions associades a la diabetis".
Un dels factors rellevants en la resistència a la insulina és l'aparició de disfunció mitocondrial, i estudis previs de l'IRB Barcelona han descrit que la dinàmica mitocondrial, a través de la proteïna Mitofusina 2, juga un paper central en la capacitat de resposta a la insulina per part de les cèl·lules.
El treball ha comptat amb investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat d'Extremadura, el CIBER de Malalties Rares (CIBERER) i la University of Queensland (Austràlia), on fa la seva tasca investigadora la primera autora del treball, Laia Miret-Casals.
NECESSITAT DE NOUS TRACTAMENTS
Encara que existeix un ampli arsenal terapèutic de fàrmacs antidiabètics orals, a vegades no és suficient per mantenir un tractament eficaç i es fa necessària la injecció diària d'insulina.
Així mateix, l'increment alarmant de la prevalença de la diabetis de tipus 2 (DM2) associada a un augment de casos de pacients diabètics amb una resistència a la insulina molt severa o pacients que desenvolupen la malaltia molt ràpid --abans dels 25 anys--, fan que sigui necessari desenvolupar nous tractaments que impedeixin la progressió de la DM2 i que permetin la implementació de la Medicina Personalitzada.
