GIRONA, 6 abr. (EUROPA PRESS) -
Un equip de microbiòlegs del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha demostrat que, al llarg de la successió ecològica --preparació d'un ambient deshabitat per facilitar l'arribada d'altres espècies en el procés de colonització--, les comunitats microbianes d'un hàbitat determinat acostumen a semblar-se entre si i que, independentment de l'ambient que s'estudiï, evolucionen seguint el mateix patró natural.
La successió ecològica té lloc a les zones afectades per una erupció volcànica o en el sòl que queda al descobert amb la reculada de les glaceres, on s'origina un nou ecosistema partint de zero, ha informat aquest divendres el CSIC en un comunicat.
Aquest procés natural de colonització també es troba en la superfície d'una fulla que acaba de néixer o en l'intestí dels nounats que comencen a acollir microorganismes essencials des dels primers 14 dies de gestació, i que tindran un paper clau en el desenvolupament i salut dels adults.
Cadascun d'aquests hàbitats, amb les condicions ambientals que el caracteritzen, determina la comunitat bacteriana que s'acabarà establint, per la qual cosa es van diferenciant entre si al llarg del temps.
Els resultats d'aquesta investigació afirmen que és possible predir potencialment la composició de les comunitats microbianes si es compta amb prou informació de l'hàbitat, i l'investigador Rüdiger Ortiz ha dit que "existeixen regles ecològiques que són compartides en hàbitats tan diferents com els terres, les plantes o els plecs intestinals".
"És necessari comprendre els processos ecològics que determinen com progressen les comunitats microbianes, des de les primeres fases de colonització fins a tenir l'ecosistema format, per poder aplicar-ho a una millor i més informada gestió ambiental i fer front als reptes actuals", ha remarcat.
Els bacteris són els grans oblidats en l'estudi dels ecosistemes i la seva gestió, ha afirmat el CEAB-CSIC, però el seu paper és bàsic en el bon funcionament del planeta.
Ortiz ha remarcat que l'arribada de les tècniques genòmiques i la seqüenciació massiva d'ADN ha permès fer una metanàlisi representativa d'una sèrie d'hàbitats, amb la qual cosa s'ha pogut explorar com variava la biodiversitat i la composició de les comunitats bacterianes en etapes primerenques i tardanes de la successió ecològica.
