Descobreixen 14 espècies d'un rèptil classificat fins ara com una única subespècie

Actualitzat 6/2/2017 15:28:30 CET
Exemplar de Pisturus rupetris rupestris de gran altitud amb morfologia robusta
IBE CSIC-UPF / S.CARRANZA

Grups de gecònids van evolucionar de forma diferent a les muntanyes d'Oman fa 5 milions d'anys

BARCELONA, 6 febr. (EUROPA PRESS) -

Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) del CSIC-UPF han descobert que una subespècie de gecònid --un petit rèptil-- que viu a les muntanyes d'Oman conté en realitat fins el 14 espècies diferents, que s'havien classificat erròniament en una sola subespècie ('Pristurus rupestris rupestris') i que ara han identificat.

Les noves dades genètiques de l'estudi suggereixen que en realitat aquest rèptil --que habita en zona àrida, en una àrea inferior a la qual ocupa Catalunya-- representa un complex d'espècies críptiques: Espècies morfològicament molt similars que no es poden diferenciar a simple vista i que requereixen una anàlisi genètica per distingir-les, ha publicat la revista 'Journal of Biogeography'.

"Pot haver-hi diverses espècies en perill d'extinció però no ho sabem, ja que estan classificades dins d'una altra espècie molt semblant i que és més comuna", segons el líder de l'estudi, Salvador Carranza, ha explicat en un comunicat aquest dilluns l'IBE CSIC-UPF.

També demostra que la diversificació va començar aproximadament fa 15 milions d'anys, accelerant-se durant els últims cinc milions, quan les muntanyes es van elevar entre 200 i 500 metres i van separar diverses poblacions en diferents subgrups, que van evolucionar de forma independent conservant el seu aspecte extern.

RESERVORIO DE BIODIVERSITAT

A la complexitat genètica se suma el fet que hi ha regions molt inaccessibles, com les profunditats dels oceans, per la qual cosa es desconeix el nombre total d'espècies que hi ha a la Terra, la qual cosa planteja un gran repte per a la planificació de la conservació de les espècies, en l'actual context de pèrdua global de la biodiversitat.

Les zones àrides són especialment interessants, perquè tradicionalment han rebut menys atenció a causa del seu clima més advers, i l'estudi se centra a les muntanyes dels Hajar, una serralada molt aïllada situada en el sud-est de la península Aràbiga.

"Els Hajar suposen una reserva important de biodiversitat on moltes espècies tenen interessants adaptacions en condicions extremes", amb nombroses plantes i animals endèmics entre els quals destaquen 18 espècies de rèptils, ha explicat l'investigador postdoctoral Joan Garcia-Porta, primer signant de l'article, a càrrec també de l'estudiant de doctorat Marc Simó-Riudalbas.

Aquest geco és un dels rèptils més abundants de la serralada, un petit rèptil diürn que regula la seva temperatura amb el sol i que es comunica produint complexos moviments amb la cua i, en ser un animal tan comú a la zona, no havia preocupat el seu estat de conservació.