BARCELONA, 28 ago. (EUROPA PRESS) -
Un grup d'investigadors internacionals amb membres de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) han conclòs que la raó per la qual uns elefants de fa més de 10.000 anys --emparentats amb els mamuts-- es van extingir a l'Amèrica del Sud no va ser per falta de residus, ni per la pèrdua d'hàbitats.
L'estudi, publicat a la revista nord-americana 'Proceedings of the National Academy of Sciences', ha aprofundit en els interrogants que encara presenta l'extinció d'aquesta família d'elefants, els gomfotèrids, que van habitar Euràsia i el continent americà i es vincula la seva desaparició amb la de la megafauna del Pleistocè tardà --fa entre 12.000 i 10.000 anys--.
Els científics han analitzat les restes de fòssils molars de 30 jaciments xilens, distribuïts en 1.500 quilòmetres, pels quals es consideren la major mostra analitzada fins avui.
Han integrat l'equip internacional científics de la Universitat Austral de Xile (UAC), la de Pennsilvània (Penn) i la de Califòrnia (UCI) als Estats Units, al costat dels investigadors espanyols.
Els gomfotèrids van arribar a ser molt nombrosos i amb una elevada demanda de biomassa, i el seu interès paleontològic radica que van jugar un paper molt important en la modulació dels paisatges vegetals, segons ha destacat l'Iphes en un comunicat.
CONSUM D'ARBUSTOS
La composició de l'oxigen a les seves dents és un bon indicador del tipus d'aigua ingerida, i ha permès als científics analitzar el mitjà ecològic on van habitar, així com aprofundir en la seva extinció.
De l'estudi es desprèn que els gomfotèrids tenien una pauta d'alimentació dominada pel consum d'arbustos --i herbàcies de forma complementària--, i la diversitat d'hàbitats que van ocupar avala la hipòtesi que el seu patró alimentari està més caracteritzat per la disponibilitat de recursos en determinats moments --com glaceres i interglaceres-- que no per la funció ecològica de la seva anatomia cranidental.
