Publicat 29/07/2015 13:26

Desarticulen cinc bandes criminals que van ocultar 400 milions obtinguts en prostíbuls

Armas intervenidas en operación contra prostíbulos
POLICÍA NACIONAL

Dins d'aquesta operació es va detenir el propietari del macroprostíbul Paradise

BILBAO/GIRONA, 29 jul. (EUROPA PRESS) -

L'Agència Tributària i la Policia Nacional han desarticulat cinc organitzacions criminals que explotaven importants clubs nocturns ubicats a diferents punts de la geografia nacional, i que, mitjançant un complex entramat d'enginyeria financera que girava entorn d'una societat guipuscoana, haurien arribat a ocultar més de 400 milions d'euros durant els últims cinc anys, i haurien generat un frau fiscal de 117 milions d'euros en aquest període.

Segons ha informat el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques en un comunicat, en l'operació s'han escorcollat 14 clubs i 21 domicilis, tant físics com jurídics, i s'han detingut 66 integrants de les cinc organitzacions desarticulades.

Segons han informat a Europa Press fonts policials, dins d'aquesta operació es va detenir el 28 de juny al propietari del macroprostíbul Paradise a La Jonquera (Girona), José Moreno, i set persones més, a més es va escorcollar el domicili de Moreno a Palamós (Girona) i un altre club de la seva propietat, El Eclipse, a Mont-ras (Girona).

Les indagacions han durat diversos anys, durant els quals s'han analitzat més de 750 comptes bancaris, el que ha permès relacionar la societat guipuscoana amb els clubs de cites dels quals procedien els diners blanquejats.

MÉS DE CINC ANYS D'INVESTIGACIONS

La fase d'actuacions prèvies a l'explotació de l'operatiu va començar el 2010, quan els funcionaris de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària al País Basc van iniciar la investigació d'un dels subjectes implicats per "presumptes signes externs de riquesa generats pel frau fiscal i blanqueig de capitals".

Fruit d'aquelles actuacions prèvies ja es van detectar vincles amb la societat radicada a Sant Sebastià, a la qual els investigadors van acabar atribuint el paper de facilitador a l'entramat, a través de la posada a disposició dels clubs dels Terminals Punt de Venda (TPV) que utilitzaven per al frau i posterior blanqueig.

Després, es van detectar també diversos comentaris a fòrums d'internet, on les dones de presumptes clients d'aquests clubs assenyalaven sospites sobre l'ocultació de pagaments amb targeta de crèdit en aquests establiments, i arribaven a citar el nom de la societat que figurava com a receptora dels esmentats pagaments, societat que coincideix amb la "facilitadora" dels TPV i gestora dels cobraments amb aquests terminals.

El 2012, les investigacions iniciades van confluir amb les que paral·lelament estava desenvolupant sobre l'empresa guipuscoana la UDEF de la Policia Nacional.

A més, davant de la necessitat de tenir policies especialitzats en les activitats delictives en les quals operaven les organitzacions, l'any 2013 es va sumar a la investigació la Brigada Central contra l'Explotació d'Éssers Humans que, al seu torn, havia començat també mesos enrere a investigar una de les organitzacions criminals implicades.

Totes aquestes investigacions preliminars van portar a la judicialització dels fets coneguts al Jutjat d'Instrucció 4 de l'Audiència Nacional.

L'anàlisi de més de 750 comptes bancaris per part de l'Agència Tributària va permetre establir les relacions existents entre la societat facilitadora i els clubs. Els clients dels clubs investigats havien d'abonar els serveis sexuals amb targeta, utilitzant per a això TPV específics.

Els pagaments carregats a les targetes, que incloïen una comissió del 10%, que, després, es repartien entre els clubs i la societat, s'ingressaven en comptes bancaris que tenien com a titular la societat guipuscoana, i en què figuraven com a apoderats persones de confiança dels clubs en els quals estaven instal·lats els terminals.

La majoria dels diners que s'ingressaven als esmentats comptes eren retirats després per aquests apoderats a través d'empreses vinculades a l'entramat, el que dificultava enormement el rastreig de l'origen dels diners.

Tant la societat facilitadora com els clubs declaraven les operacions suposadament realitzades entre les quals hi havia compravendes o arrendaments. Altres vegades, les declaraven per imports inferiors als reals o, simplement no les declaraven.

Finalment, els diners eren blanquejats i introduïts al sistema financer convencional utilitzant mecanismes diversos, com el pagament a treballadors en metàl·lic, la compra de béns immobles o mobles o les inversions a altres països, de fet es van detectar operacions de compravenda d'or que van arribaven fins als sis milions d'euros.

EXPLOTACIÓ SEXUAL

La majoria de les dones explotades eren ciutadanes estrangeres que procedien dels estrats socials més baixos dels seus països d'origen, i "constitueixen el principal pilar sobre el qual se sustenten les seves famílies tant a Espanya com en els esmentats països, el que les col·loca en una situació de total indefensió i dependència de les organitzacions que les exploten", ha indicat el Ministeri.

Als clubs on exercien la prostitució, eren obligades a acatar tota una sèrie de normes imposades per les organitzacions sobre "com havien de vestir i comportar-se amb els clients, com fer els serveis sexuals (els imposaven criteris com la no utilització de preservatius per a determinats actes) i amb un sistema de multes que havien d'abonar per diversos conceptes, com arribar tard a la sala".

A més, estaven sotmeses a un "sistema de rotació" entre els diferents clubs controlats per cada organització, el que permetia "renovar l'oferta als locals per captar i fidelitzar una clientela que veuria l'oferta de dones renovada contínuament".

Els encarregats de cada club eren els responsables de fer que els diners obtinguts de l'explotació de les dones fluís fins a arribar als màxims responsables de cada organització.

Amb el temps, l'operativa seguida per les organitzacions havia evolucionat, i havia arribat, en ocasions, a substituir l'ús de TPV específics per "autèntics dispensadors automàtics de diners similars als utilitzats per les entitats bancàries", així com a deixar de valer-se del grup empresarial facilitador i començar a operar de manera autònoma en alguna de les seves operacions, gràcies als coneixements acumulats durant la seva relació amb el mateix.

A més, van col·laborar funcionaris de les delegacions de l'Agència Tributària a Catalunya, Múrcia, Navarra i València, juntament amb agents de les Direccions Superiors de Policia de Barcelona, Múrcia, Alacant, Navarra, Màlaga, Saragossa i Pontevedra, UIP, Guies Canins i GOIT.

En el transcurs de l'operació, s'ha procedit a l'escorcoll de 14 clubs nocturns i 21 domicilis físics i jurídics, i s'han detingut 66 persones, integrants de les cinc organitzacions desarticulades, i s'han localitzat 349 víctimes potencials d'explotació als clubs.

Durant els escorcolls s'han intervingut més de 1.200.000 euros en efectiu, diverses obres d'art, or, joies i rellotges de luxe --algun valorat en uns 30.000 euros--, quatre armes de foc i nombrosa munició.

A més, s'ha procedit al bloqueig, per ordre judicial, de 419 immobles, 160 vehicles, molts d'ells d'alta gamma, set embarcacions i nombrosos comptes bancaris a nom de persones físiques i jurídiques en més de 30 entitats financeres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés