BARCELONA, 4 abr. (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han rebut denúncies per 32 casos de segrestos virtuals falsos a Catalunya aquest 2015 i han demanat a la ciutadania que els avisi en el cas de ser víctima d'aquest tipus de trucades, han informat a Europa Press fonts de la policia catalana.
A final de febrer la policia va alertar del nou fenomen de falsos segrestos virtuals a Catalunya, en els que les víctimes reben trucades avisant que han segrestat a un dels seus fills i se'ls sol·licita un rescat perquè sigui alliberat.
Des d'aquest primer avís, concretament el 24 de febrer, hi han hagut 32 intents que en cap cas han fructificat ja que cap possible víctima ha caigut en l'engany i ha pagat per un fals segrest.
S'han donat casos de trucades per alertar d'un segrest quan la suposada víctima estava amb els pares, o casos que la persona ni tan sols té fills, i l'últim cas va ser el dimarts 31 de març en el districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Davant d'aquests casos, els Mossos han demanat als ciutadans que no facilitin dades personals davant de trucades sospitoses i que no donin credibilitat a aquesta mena de trucades, sinó que els posin en coneixement de la policia.
La majoria d'aquestes trucades es realitza de manera aleatòria, per la qual cosa les víctimes poden no tenen fills, tot i que altres vegades es fa una investigació prèvia a través de falses enquestes al carrer, en les que es pregunta pels costums habituals, l'existència de fills i els telèfons.
Els Mossos, que imputen delictes d'estafa i extorsió als autors d'aquest tipus de delictes, col·laboren amb la Policia Nacional per investigar aquests delictes, que també s'han produït en altres comunitats com Galícia.
SEGRESTOS A MÈXIC
Aquest tipus de segrest virtual s'uneix als detectats des de fa mesos en països americans, sobretot Mèxic, contra turistes i empresaris, com va passar amb el grup de música espanyol Delorean el 2013.
En aquests casos, els delinqüents truquen a les víctimes fent-se passar per la policia i els demanen que es traslladin a un altre hotel per un suposat perill en el qual es troben, i una vegada en el nou allotjament els fan creure que estan segrestats.
En aquests casos es fa pensar a les víctimes que el segrest és real a través de trucades de telèfon i s'arriba a contactar amb els seus familiars, per la qual cosa als autors se'ls pot imputar un segrest per detenció il·legal.
