Publicat 7/3/2019 12:37:40CET

Demostren per primera vegada que un pigment neuronal provoca Parkinson

EUROPA PRESS

Diversos investigadors catalans troben una via per prevenir la malaltia

BARCELONA, 7 mar� (EUROPA PRESS) -

Diversos investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona han demostrat per primera vegada que l'acumulació d'un pigment neuronal (neuromelanina) que produeix l'envelliment acaba causant la disfunció i degeneració neuronal, fins a produir la malaltia de Parkinson, i han trobat una via per prevenir-la

L'estudi, publicat a 'Nature Communications', ha establert un vincle entre els nivells de la neuromelanina dins de les cllules i la disfunció neuronal del Parkinson, i ha demostrat que, modulant els nivells del pigment per sota del llindar patolgic, es pot prevenir l'aparició de la malaltia en un model experimental.

Com que els rosegadors que s'utilitzen per experimentar al laboratori no tenen aquest pigment neuronal, se'n desconeixia el rol exacte, davant de la qual cosa el grup del VHIR ha desenvolupat per manipulació gentica el primer model animal que produeix i acumula neuromelanina amb l'edat en quantitats similars als humans.

"Observem que, a partir d'un cert llindar d'acumulació intracellular d'aquest pigment, les neurones comenaven a presentar alteracions funcionals i degeneració, per la qual cosa aquests animals acabaven desenvolupant totes les característiques típiques, motores i neuropatolgiques, de la malaltia de Parkinson", ha explicat el líder del grup i investigador de l'Icrea, Miquel Vila.

També van comprovar que en cervells en etapes prvies de Parkinson, en fases molt incipients sense símptomes, "l'acumulació de neuromelanina ja est per sobre del llindar patolgic, suggerint que si aquestes persones haguessin viscut més temps probablement haurien acabat desenvolupant la malaltia", ha afegit el cap del grup d'investigació en Malalties Neurodegeneratives del VHIR i del CIBERNED.

Per veure si modular els nivells del pigment podia ser beneficiós, els investigadors van aplicar en l'animal una terpia gnica destinada a activar els sistemes de reciclatge i eliminació de residus propis de la neurona.

"Amb aquesta estratgia, vam ser capaoss de reduir els nivells intracellulars de neuromelanina per sota del llindar patolgic i prevenir l'aparició de la simptomatologia i neurodegeneració en aquests animals", ha assenyalat Vila, que també és professor de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB).

MOVIMENT VOLUNTARI

El Parkinson es produeix per la prdua de neurones a la regió del cervell anomenada substncia negra, encarregada de produir dopamina i de regulació el moviment voluntari, i el dficit de dopamina a les regions cerebrals innervades per aquestes neurones produeix l'aparició dels símptomes motors característics de la malaltia.

Amb l'edat, que és el principal factor de risc per desenvolupar Parkinson, les neurones dopaminrgiques de la substncia negra van acumulant progressivament la neuromelanina, que té característiques similars a la melanina de la pell, i que pot arribar a ocupar la totalitat de la neurona, i donar a la substncia negra del cervell l'aspecte marró fosc que el seu nom indica.

A la pell, la melanina es forma per l'acció de l'enzim tirosinasa, que es troba en el cervell per en quantitats baixes i es desconeixia si té efecte en la nueromelanina; els investigadors van posar més tirosinasa en la substncia negra de rates i ratolins i van observar que comenaven a produir el pigment.

Amb l'edat, s'acumulava progressivament fins a arribar a uns nivells equivalents a cervells humans envellits, i arribava a ocupar tota la neurona, amb la qual cosa es va aconseguir el primer model experimental en rosegadors que produeix i acumula neuromelanina equivalent a la humana.

Per comprovar si tenia lloc en els humans, van mesurar els nivells del pigment en cervells humans envellits sans i amb Parkinson, i van trobar que en els que no tenien aquesta patologia, els nivells de neuromelanina en les cllules estan per sota del llindar patolgic, i en els malalts els nivells estan per sobre d'aquest llindar.