CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 27 (EUROPA PRESS)
L'estimulació de l'hipotàlem reverteix totalment els dèficits d'aprenentatge i de memòria causats per una lesió cerebral, segons ha constatat per primera vegada una investigació portada a terme en rates i liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'estudi, publicat a Behavioural Brain Research, l'han realitzat els psicobiòlegs de l'Institut de Neurociències i del Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de la UAB Pilar Segura i Ignacio Morgado; i Laura Aldavert i Marc Ramoneda, a més de les biòlogues moleculars de la Universitat de Girona (UdG) Isabel Kadar i Gemma Huguet.
Segons ha informat el centre universitari, l'estudi ha aprofundit en el potencial del tractament d'estimulació intracranial --DBS, en les seves sigles en anglès-- de l'hipotàlem per recuperar la capacitat d'aprendre i recordar després d'una lesió severa de l'amígdala cerebral.
Segons els experts, les disfuncions d'aquesta part del cervell fan que no puguem aprendre l'associació entre estímuls --com veure un foc i relacionar-lo amb el perill de cremar-se-- i poden estar causades, entre d'altres, per alteracions bioquímiques dels neurotransmissors, situacions d'estrès molt intenses, ictus o tumors.
El treball ha constatat que els animals amb l'amígdala lesionada --amb una afectació superior al 70%-- recuperen totalment la capacitat d'aprendre i recordar després de sotmetre'ls a diverses sessions, primer d'aprenentatge i després del tractament d'autoestimulació intracranial de l'hipotàlem, que consisteix a enviar impulsos elèctrics a aquesta regió cerebral.
L'efecte perdura en el temps fins a tres mesos després de deu sessions de tractament d'una hora cadascuna, el que contribueix a la consolidació de la memòria implícita i explícita i, a més, els nivells d'aprenentatge i de retenció dels animals lesionats són, fins i tot, millors que els dels animals sans.
En la investigació han estudiat també els mecanismes pels quals es produiria aquesta recuperació i suggereixen que l'estimulació de l'hipotàlem activa diverses regions del cervell, especialment els sistemes de memòria, que actuarien amb efecte compensatori.
Els investigadors ja havien apuntat en estudis anteriors que aquesta activació provocava canvis estructurals en el cervell, que augmentava les connexions neuronals, l'expressió de gens amb funcions relacionades amb la plasticitat neural i la neuroprotecció.
En aquest treball han comprovat, a més, que a la part de l'amígdala no danyada hi ha més activitat de l'acetilcolinesterasa, un enzim clau en el metabolisme de l'acetilcolina, un neurotransmissor crític per a l'aprenentatge i la memòria .
"Aquesta regulació de l'activitat colinèrgica deu participar en la recuperació i millora produïda per l'estimulació, fins i tot modulant aquesta mateixa activitat en altres àrees del cervell, i en especial en els sistemes de memòria, que actuarien com a mecanismes compensatoris", explica Pilar Segura.
En aquest sentit assegura que això fa pensar que l'estimulació de l'hipotàlem no afecta per una única via, sinó que té moltes vies d'acció i depenent d'on sigui la lesió, pot posar en marxa diferents mecanismes per intentar reparar diferents disfuncions.
L'estudi, diuen els investigadors, demostra l'excepcional potencial terapèutic del DBS i assenyalen que, a més d'aprendre i recordar, el tractament podria ser eficaç per "desaprendre", és a dir, per deixar de vincular estímuls amb emocions incapacitants com les que causa l'estrès posttraumàtic.
