Actualment han d'ingressar a centres tutelars perquè la normativa els impedeix seguir als seus habitatges
BARCELONA, 2 febr. (EUROPA PRESS) -
Un grup de famílies de discapacitats psíquics severs ha demanat a l'administració que modifiqui la llei i permeti que els seus fills puguin seguir vivint al seu domicili i no hagin d'ingressar en un centre tutelar quan perdin als progenitors.
Sota el lema 'L'altre dret a decidir', les famílies pretenen que els fills puguin viure a la seva llar amb un monitor que els supervisi i amb altres companys també discapacitats, el que permetria a l'administració "estalviar molts diners", ha explicat a Europa Press l'impulsor i portaveu de la iniciativa, Antonio Moreno.
"Als pares ens angoixa molt saber que ara com ara els nostres fills no tenen una altra opció que ingressar a un centre quan faltem", ha manifestat Moreno, que ha concretat que l'actual normativa només permet que puguin seguir vivint al seu domicili les persones amb discapacitat psíquica lleu.
Ha advocat perquè "el Govern defensi també el dret a decidir dels discapacitats psíquics severs, i que puguin optar per ser el més independents que la seva situació els permet a casa seva".
Les famílies demanen que els seus fills puguin viure en grups reduïts al domicili d'algun d'ells --deixat en herència pels pares-- al costat de cuidadors professionals: "Una plaça a una residència costa 2.000 euros al mes i amb aquesta iniciativa cobrarien uns 800 euros de la dependència cadascun dels nois".
Proposen que el sou dels cuidadors professionals es pagui amb els fons del Programa de Suport a l'Autonomia en el propi Habitatge de la Generalitat, que actualment només ofereix cobertura a discapacitats intel·lectuals lleus.
SUPORT DE L'ASPASIM
Els pares tenen la complicitat de l'Aspasim, una entitat sense ànim de lucre de suport als discapacitats psíquics que ha proposat assumir la tutela i supervisió dels nois al seu propi domicili quan els pares morin.
L'entitat s'encarregaria d'agrupar-los en petits grups a un domicili, on els cuidaria, i també s'encarregaria de traslladar-los a un centre ocupacional: "Podrien viure en llibertat, de manera més autònoma amb companys i lluny d'una residència".
