TARRAGONA, 29 set. (EUROPA PRESS) -
La taxa mitjana d'enfonsament del Delta de l'Ebre, un procés anomenat subsidència, ha estat de 0,3 centímetres anuals entre el 1992 i el 2010, xifra semblant a la d'altres deltes, segons un estudi de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (Irta).
Amb l'objectiu de mesurar l'enfonsament i el perfil temporal de deformació s'han utilitzat imatges de radar obtingudes durant el període 1992-2010 per diversos satèl·lits, i demostra que per a aquestes dues dècades analitzades la taxa de subsidència ha estat de 0,3 centímetres anuals, ha informat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
L'estudi, en el marc del projecte Life+Ebri Admiclim i cofinançat per la Unió Europea, també posa de manifest la taxa de deformació lleugerament superior a la part nord (Riumar) en comparació amb la part central (Deltebre) i el sud del Delta.
També s'ha constatat la presència d'importants fluctuacions estacionals de l'elevació de pla deltaic, amb alternança de períodes d'enfonsament seguit d'altres d'elevació, els quals poden arribar fins als dos centímetres.
El projecte també ha consistit en la instal·lació de diversos reflectors artificials a punts estratègics del Delta per obtenir una més bona estimació de la distribució espacial de les mesures d'enfonsament.
MAPA DEL DELTA
Els resultats obtinguts en aquest estudi seran utilitzats per a l'elaboració d'un mapa del Delta de l'Ebre on s'indicaran les zones més vulnerables a l'enfonsament i la pujada del nivell del mar, unes dades que permetran després prioritzar les àrees d'actuació per pal·liar el problema.
El Delta de l'Ebre es considera una de les zones més vulnerables al canvi climàtic, tenint en compte que la suma de la subsidència i la pujada del nivell del mar poden implicar una pèrdua d'elevació superior al metre durant el present segle, de manera que la meitat del Delta quedaria per sota del nivell del mar.
