Publicat 06/12/2014 10:30

Un 3% dels nadons espanyols neixen per tècniques de reproducció assistida, quan es compleixen 30 anys de la primera FIV

Embrión Fertilizado. Reproducción In Vitro
INSTITUT MARQUÈS DE BARCELONA

MADRID, 6 des. (EUROPA PRESS) -

Cada vegada hi ha més parelles a Espanya que recorren a la fecundació 'in vitro' (FIV) per tenir fills, s'estima que prop del 3 % dels nadons espanyols neixen per tècniques de reproducció assistida, sent la FIV la més usada després de 30 anys d'implantació a Espanya i un procés d'"evolució".

"El fet que naixés una nena a Espanya era bastant important, aconseguir-ho aquí va suposar un punt d'inflexió en el que era el tractament de la infertilitat", ha explicat el doctor Antonio Alcaide, director de laboratori de la Clínica Reprofiv.

Segons destaca a Europa Press, l'evolució no només en el tractament, també en els fàrmacs, que "són més segurs i permeten major control en els cicles d'estimulació ovàrica"; i a la feina que es realitza al laboratori, "on els medis de cultiu són molt més eficaços i per al creixement de l'embrió millors".

S'estima que prop del 20 % de dones tindran dificultats a aconseguir ser mare sense l'ajuda de la reproducció assistida; alhora, a Espanya existeix una taxa d'eficàcia que ronda del 60 al 70 %.

L'evolució també s'ha notat en el perfil de les persones que recorren a estàs tècniques. "Ara les parelles tenen orígens molt diversos, tant socials com en l'etiologia de l'esterilitat", tot i que adverteix que, com s'ha endarrerit el desig de la maternitat, "cada vegada hi ha més pacients en els que el problema és l'edat". "Al final la biologia no acompanya al desig de ser mare", adverteix, a més ara es veuen parelles de dones i dones soles que acudeixen amb el desig de formar una família.

Per tant, el més comú és veure parelles que superen els 38 anys, per aquest motiu cada vegada es demanda més la fecundació amb òvul de donant. Alhora, s'ha observat que les parelles acudeixen abans als centres de reproducció, "fa 30 anys venien després de portar molts anys i no aconseguir-ho, ara a l'any d'intentar-ho ve a consulta", explica.

La probabilitat d'una gestació després de tres transferències d'embrions és molt alta, pot rondar el 60 o 70 %, el que significa que "aquests tractaments són bastant eficaços". El problema, explica l'expert, és l'"esforç anímic i econòmic" que comporta.

Si alguna cosa no ha canviat en aquests 30 anys és la "reticència" a explicar que es té un problema d'esterilitat, "però és cert que cada vegada s'accepta més que l'esterilitat és un problema de salut, simplement és una patologia".

L'FVI TRENCA LES BARRERES DE LA DISCAPACITAT

Aquestes tècniques han trencat barreres fa anys i aconseguit que pacients diagnosticades de càncer amb risc de pèrdua de la funció ovàrica hagin aconseguit ser mares; de la mateixa manera persones amb lesió medul·lar o una discapacitat física en les extremitats inferiors hagin aconseguit ser pares.

Aquest ha estat el cas de Luis, tetraplègic després d'un accident de trànsit el 1982, que fa dos anys va poder ser pare i que ara s'ha sotmès amb la seva parella a un segon tractament en recerca del seu segon fill.

Segons explica a Europa Press el doctor José Serna, director de Centre de Reproducció Assistida IVI Saragossa i metge que porta el cas de Luis, "les lesions de medul·la espinal produeixen discapacitat reproductiva a l'home a causa que, depenent del nivell de la lesió, les ereccions poden veure's afectades".

"Luis és una persona molt lluitadora. El procediment ha estat una electroestimulació i els espermatozoides han estat criopreservats i, després, usats en l'FIV. En ocasions, és possible recórrer a la biòpsia de testicle per extreure els espermatozoides del mateix, però en una persona amb paraplègia és millor evitar el quiròfan", afirma.

En el cas dels homes tetraplègics, les ereccions solen ser difícils o no existir, i en ocasions, els espermatozoides no són de bona qualitat. Però en contra del que es pugui pensar, el problema reproductiu és "senzill" de tractar si es fa una fecundació 'in vitro'.

"Aquest procés el viu amb molta il·lusió. Tenir una fill per a una parella en aquestes condicions és un repte important", explicat aquest expert, qui afirma que s'han trencat les barreres entre les persones amb una discapacitat que els dificulta tenir fills.

Per al doctor Serna aquest cas és un exemple de superació del qual, a més, es mostra orgullós d'haver compartit. "La cosa més important és la proximitat humana i poder ajudar aquestes parelles i veure com els canvia la vida", conclou lamentant que el perjudici social i la por puguin ser barreres que dificultin que aquestes persones aconsegueixin el seu somni de ser pares.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés