MADRID 19 març (EUROPA PRESS) -
El Defensor del Poble va rebre el 2017 nombroses queixes perquè determinats ajuntaments, sobretot a la comunitat autònoma de Catalunya, no tenien hissada la bandera d'Espanya a les seves façanes i, en el seu lloc, n'onejaven d'altres "que no tenien empara legal".
En concret, l'Informe del Defensor del Poble 2017 destaca la queixa presentada pels regidors de l'Ajuntament de Santa Susanna (Barcelona) contra el consistori on, segons van expressar, la bandera d'Espanya feia deu anys que no estava hissada.
Segons precisa el Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, la resposta que va donar l'alcalde a aquesta institució per justificar aquest "dilatat incompliment legal" va ser "que aquesta bandera s'havia portat a la bugaderia, on va ser extraviada, per la qual cosa es trobava pendent de ser remplaçada".
A la vista dels anteriors raonaments, el Defensor li va formular el suggeriment que hissés la bandera espanyola a la façana de la casa consistorial d'aquest municipi i, un cop estudiada la contestació de l'alcalde, aquesta institució va considerar "no acceptat" aquest suggeriment.
Segons precisa el Defensor del Poble en l'informe, l'alcalde "no va aportar prou arguments jurídics que justifiquessin l'incompliment de Llei 39/1981" per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes.
En el seu article 3.1, aquesta norma estableix que "la bandera d'Espanya haurà d'onejar a l'exterior i ocupar el lloc preferent a l'interior de tots els edificis i establiments de l'Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l'Estat".
A més, la institució exposa que l'alcalde "va acreditar haver adoptat una mesura encaminada a modificar la situació denunciada que, com a poc, es produïa des de feia un any en què es van iniciar les actuacions".
Aquesta queixa és una de les "nombroses" reclamacions, alguna presentada de manera "confidencial", que el Defensor del Poble va rebre el 2017 sobre l'absència de la bandera d'Espanya a les façanes de les cases consistorials i sobre la presència en espais públics d'altres ensenyes sense empara legal.
En els casos en els quals els formulants d'aquestes queixes no havien reclamat davant aquests ajuntaments aquest incompliment de les lleis, les reclamacions no es van poder admetre a tràmit per faltar el requisit d'una actuació administrativa prèvia.
Si bé, la institució els va informar de la jurisprudència "constant i reiterada".
Respecte d'aquestes reclamacions, la institució recomana als ciutadans que, en comptes d'acudir als tribunals de manera particular per denunciar l'incompliment de la llei, ho facin a través de les subdelegacions del Govern central a les seves respectives províncies per així tenir una legitimació "suficient".
En concret, els va informar que el Tribunal Suprem, en la seva sentència de 25 del març 2002, havia apreciat la falta de legitimació d'un ciutadà particular que havia presentat un escrit a un ajuntament en el qual va sol·licitar que posés la bandera d'Espanya i que, després de no haver contestat expressament a la sol·licitud ni col·locat aquesta ensenya, va acudir als tribunals.
En tot cas, el Defensor del Poble recorda que també s'han dictat més sentències en les quals altres tribunals van condemnar ajuntaments a complir el que preveu la Llei 39/1981 i que la raó d'aquesta diferència jurisprudencial va estrebar que, en aquests casos, els qui van instar en via judicial el compliment de la llei van ser les subdelegacions del govern de les seves respectives províncies després d'haver rebut denúncies de ciutadans sobre aquests fets.
LLENGÜES OFICIALS
D'altra banda, l'informe del Defensor del Poble també recull queixes de ciutadans de comunitats autònomes amb dues llengües oficials per haver rebut dels seus ajuntaments notificacions en una llengua diferent a la que aquests havien sol·licitat expressament.
Així mateix, alguns ciutadans van denunciar que els documents aprovats per un ajuntament i allotjats en el seu web oficial o a la seva seu electrònica, no podien veure's en la seva versió en castellà.
Davant d'aquestes reclamacions, el Defensor del Poble insisteix que "és necessari adoptar les mesures necessàries per aconseguir el respecte dels drets lingüístics dels interessats en els procediments administratius, i molt especialment la facultat d'opció lingüística reconeguda per la llei".
