"Les paraules serveixen per cuidar-nos els uns als altres: és el que ens fa humans"
BARCELONA, 6 maig (EUROPA PRESS) -
El professor de Filosofia Política de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Daniel Gamper ha guanyat aquest dilluns el 47 Premi Anagrama d'Assaig, dotat amb 8.000 euros i que es publicar el 5 de juny, amb l'obra 'Las mejores palabras. De la libre expresión', en la qual reivindica: "Les paraules serveixen per cuidar-nos els uns als altres, aix és el que ens fa humans".
En roda de premsa aquest dilluns, Gamper ha citat Aristtil per afirmar que les paraules "serveixen per discutir collectivament sobre el bé, el mal, all just i all injust", i ha lamentat que de vegades es posen al servei del capital i dels poderosos, i és quan deixen de ser les millors paraules.
Gamper ha detallat que l'assaig versa sobre l'ús actual de la paraula i sobre llocs comuns que es repeteixen insistentment: les 'fake news' i la postveritat, a més de la "llibertat d'expressió com a resposta a determinades tendncies liberals en les democrcies occidentals".
LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, LLOC DE COMBAT
Sobre la llibertat d'expressió, el professor reivindica que aquesta llibertat "no és un lloc al qual s'arriba, sinó un lloc de combat, un lloc que ha de ser de perill", perqu al seu parer, si no hi ha risc, no hi ha exercici de la llibertat.
Ha dit que vivim en societats liberals en les quals suposadament no hi ha censura prvia, per que quan no hi ha censura prvia "hi ha altres mecanismes de control que en última instncia són qüestió del coratge".
"Exercir emfticament la paraula lliure sempre suposa pagar un preu, si no s'est en posició de pagar preu cal preguntar-se si hi ha autocensura", ha dit Gamper, que ha advocat més per termes com 'free speech' --discurs lliure-- que per llibertat d'expressió.
Ha lamentat que actualment molts reivindiquen la llibertat d'expressió i "denuncien que no es pot parlar, per no ens diuen de qu serveix parlar", en una constant devaluació de la paraula dins del marc de la democrcia.
22 CAPÍTOLS INDEPENDENTS
A part de la llibertat d'expressió, en 22 capítols independents mira de respondre com es duu a terme la selecció de les millors paraules: "Gairebé sempre intentem seleccionar les millors", i com funciona la repressió de les paraules, quina responsabilitat tenen els emissors i com s'educa a través seu en l'ús de converses ordenades.
També aprofundeix en la fisiologia de l'escolta, quins rgans hi intervenen i fins a quin punt una escolta que no transforma resulta banal; també la contrapartida del silenci en la paraula i el seu contrari, el crit: "Quan convé callar, quan el més just és el silenci, qu legitima que algú aixequi la veu".
Preguntat per la seva reflexió sobre el bilingüisme, ha destacat que els qui viuen en una societat bilingüe "porten en el maquinari una reflexió incorporada sobre la llengua perqu estan canviant constantment", i no viuen la llengua amb la mateixa transparncia amb la qual la viuen els qui són monolingües.
"Perqu la democrcia sigui plena és necessria una llengua comuna, una koiné", ha dit el professor, que s'ha preguntat si és possible establir llengües comunes sense que comportin una cosmovisió.
Preguntat sobre la política lingüística a Catalunya ha resolt: "Traduir qualsevol cosa a Catalunya avui dia és molt difícil", encara que ha assegurat que una llengua que no té suport un institucional fort és una llengua que no serveix per a la democrcia.
El membre del jurat Daniel Rico ha sintetitzat que l'assaig és "una reflexió molt metafrica sobre la necessitat d'acaronar les paraules per viure en democrcia", amb una mirada sensible, cures i escrita amb cura.
El premi ha rebut 77 originals de 15 pasos, i el jurat ha estat integrat per Jordi Garcia, Chus Martínez, Joan Riambau, Daniel Rico i l'editora Silvia Sesé.
