Daniel Arasa repassa cent judicis sumaríssims del franquisme a Tortosa després de la Guerra Civil en un llibre

Publicat 24/11/2019 14:40:17CET
El periodista Daniel Arasa i autor de '100 Consells de Guerra', en una foto d'arxiu.
GEC - Archivo

TARRAGONA, 24 nov. (EUROPA PRESS) -

El periodista i doctor en Humanitats i Ciències Socials Daniel Arasa ha publicat '100 Consells de Guerra. Vol. I' (Gregal), un llibre en què repassa 100 dels 889 judicis que van tenir lloc a Tortosa (Tarragona) durant la repressió franquista després de la Guerra Civil, en procediments sumaríssims que en molts casos van acabar amb condemnes a mort o penes de presó llarguíssimes.

El llibre aborda "a fons un dels aspectes més foscos i més manipulats de la Guerra Civil i de les seves conseqüències, el de la repressió", explica l'autor, i pretén donar a conèixer les històries concretes de les persones que, com a víctimes, testimonis o actors, van tenir algun paper en aquests episodis.

Arasa reconeix que '100 Consells de Guera' és "un llibre que pot obrir ferides", però considera que cal conèixer els fets, fins i tot quan es desitjaria que no s'haguessin produït, per obrir el camí cap al perdó i la reconciliació.

"Apostar per la pau significa no silenciar la veritat, i més quan ja ha passat tant de temps i cap dels protagonistes no en pot sortir directament perjudicat", explica el periodista, que assegura que ell mateix va viure en la seva família com durant dècades es va evitar qualsevol conversa sobre la Guerra Civil.

UN RELAT "DOCUMENTAL"

Entre els anys 2016 i 2018, Arasa ha estudiat els arxius del Tribunal Militar Territorial Tercer, a Barcelona, i del Tribunal Militar Territorial Primer, a Madrid, i ha seleccionat els judicis sumaris més rellevants, com els de l'alcalde de Tortosa Josep Rodríguez Martínez, i els de milicians, membres de sindicats i simpatitzants d'organitzacions d'esquerres.

El resultat és un relat "documental, descriptiu, allunyat totalment de la subjectivitat" i no emocional, que es nodreix de documents que donen fe de les denúncies, declaracions de testimonis, informes policials, documents de la defensa i informes sobre episodis de la guerra.

A aquests efectes, l'autor recorda que "en els dos bàndols van sortir delators i assassins", i que moltes persones no van poder escollir on situar-se en una regió, Tortosa, que va ser una de les àrees de Catalunya amb un percentatge més alt de persones assassinades en les persecucions d'anarquistes o comunistes i una de les principals afectades per la batalla de l'Ebre.

A través dels processos, l'autor exposa els mecanismes de repressió del règim franquista, que es van concretar en els judicis sumaríssims i consells de guerra i la seva "justícia a l'inrevés", però també en llistes d'adeptes a la República, de confidents i delators.

Més important que la memòria històrica, diu l'autor, és la veritat històrica: "Investigar la Guerra Civil no és guerracivilisme. Ho és utilitzar-la com una arma contra els altres, dividir entre bons i dolents, aprofitar-la amb finalitats partidistes actuals o fins i tot blanquejar un passat que no sempre és presentable".

Contador