BARCELONA, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora granadina Cristina Morales ha guanyat aquest dilluns el 36è Premi Herralde de Novel·la, dotat amb 18.000 euros i convocat per l'Editorial Anagrama, amb la història de la discapacitat intel·lectual 'Lectura fácil', mentre que Alejandra Costamagna ha quedat finalista amb 'El sistema del tacto'.
Segons ha anunciat el jurat en una roda de premsa, destaca de la història la seva mirada àcida i intel·ligent, la desbordant comicitat i la "troballa genial de quatre veus hilariants que gaudeixen de la impunitat imprescindible a tota literatura veritable".
En la novel·la, quatre cosines, "parentes", amb diversos graus de discapacitat intel·lectual comparteixen un pis tutelat, i han passat bona part de les seves vides en centres urbans i rurals per a discapacitats intel·lectuals, però per sobre de tot són dones lliures, que viuen sense complexos el seu dia a dia, els seus cossos i la seva sexualitat.
La guanyadora ha dit que les quatre veus tenen una mica del que administrativament es considera discapacitat intel·lectual o diversitat funcional, una qüestió "amb poca cabuda" en la literatura castellana, mentre que sí que hi és en l'entorn de la bogeria.
Ha criticat que la figura del ximple del poble no ha estat abastada literàriament, malgrat que hi ha una gran potència en l'acostament a aquest tipus de personatges, que en la realitat es troben apartats i administrativament estan etiquetats: "Aquests marges han d'estar en la literatura".
"XARNEGUES" A BARCELONA
Les seves protagonistes, xarnegues, viuen a Barcelona sota la tutela de les institucions, a la qual fan front, i en el seu relat "confronta la retòrica d'allò institucional davant la retòrica de l'analfabet o d'aquell a qui se l'acusa de parlar malament", com a ella se l'ha acusada moltes vegades.
"Jo no sabia que tenia identitat fins que vaig arribar a Barcelona i vaig descobrir la meva identitat com a xarnega", ha dit l'autora, que ha recomanat la lectura del 'Manifest Xarneguista'.
Ha afegit que la novel·la és sobre la Barcelona que li ha tocat viure des que va venir per obligació fa sis anys, i ha agregat que és reconfortant pensar que la visió que una té de les coses és "exportable a la visió dels altres".
BARCELONA MESTISSA I OPRESIVA
Precisament, retrata una Barcelona mestissa i opresiva que des del discurs polític s'intenta mimetitzar amb qualsevol tipus d'alternativa no-nascuda de la política: "Es capta qualsevol tipus de discurs que intenti ser crític amb ella", ha dit l'autora.
Al seu parer, des de la política i les institucions públiques es roben missatges i discursos emancipadors per mimetitzar-se, i ha dit que la seva intenció era "posar de cara el món en què el polític professional es fa passar pel militant i de vegades ho és amb conseqüències devastadores".
Ha criticat el moviment "aspirador" de l'Estat amb conceptes com la integració --quan els seus personatges volen viure apartats--, l'accessibilitat i la inclusió, amb un llenguatge institucional bonista i paternalista que fa molta gràcia i en el qual prenen els ciutadans per ximples.
Entre les qüestions que tracta estan l'esterilització de les dones discapacitades, "residual" en el cas dels homes, la injustícia, la sexualitat i el desig entre dones, encara que ha rebutjat que sigui una novel·la d'apoderament femení.
Sobre el títol ha explicat que històricament és un mètode europeu d'ensenyament de l'escriptura per a discapacitats i per a immigrants, del que s'ha fet una "simplificació de la literatura darrere de la democratització".
Han integrat el jurat Rafael Arias --de la llibreria Letras Corsarias de Salamanca-- i els escriptors Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Juan Pablo Villalobos i l'editora Silvia Sesé, que han seleccionat totes dues novel·les d'entre les 445 presentades al guardó.
Cristina Morales (Granada, 1985) és llicenciada en Dret i Ciències Polítiques i especialista en Relacions Internacionals, i és autora de les novel·les 'Los combatientes', 'Malas palabras' i 'Terroristas modernos', a més de nombrosos contes apareguts en antologies i revistes literàries.
